Tot el que necessites per anar al teatre

Fes-me una perduda: El drama de la dona que ha d’enfrontar-se amb un dia a dia frenètic

Fes-me una perduda
23/03/2017

Un començament potent quan l’Eli Iranzo irromp a l’escenari i ens avisa que el que veurem serà un drama, res a veure amb una comèdia, ja que ens parlaran del drama dels estereotips, en aquest cas de les dones que han de ser perfectes per definició en tots els àmbits, en el professional, en la relació de parella, com a mare, i l’única responsable del correcte funcionament de la llar.

I a tres veus, Mónica Glaenzel, Eli Iranzo i Maria Pau Pigem, ens expliquen el “drama” de la dona que ha d’enfrontar-se amb un dia a dia frenètic i absorbent. Una dona que té dues filles petites i un marit, Gerard, que viatja molt perquè és fotògraf i ha d’esperar que deixi de ploure per aconseguir una gran foto d’un animal en perill d’extinció…..

Feina, nenes, escola, sopars, televisió, sogra, psicoanalista, marit absent, desil·lusió, desencís, frustració… el dia a dia de moltes dones que es veuran, sens dubte reflectides, dones que intenten arribar a tot arreu, que han d’estar a tot arreu.

Aquesta comèdia està escrita per Mercè Sarrias i la va concebre com un musical, Juan Luis Mira s’ha encarregat de la partitura amb arranjaments d’Enrique Padrón “Palmera” i direcció musical de Dagmar Lüderitz.

Les tres actrius, canten. Les tres actrius interpreten un munt de personatges i les ulleres que es van posant són les que diferencien un personatge d’un altre. Un ritme vertiginós de les escenes fa que de vegades es trepitgin entre elles provocant algun que altre desajust en les interpretacions.

Una proposta que està plena de tòpics, que  intenta portar a escena temes importants que afecten molt especialment a la dona i que malauradament tracta d’una manera molt superficial, a partir del que vol ser una comèdia per fer passar l’estona als espectadors i amanit amb unes cançons (crec recordar que són 9 0 10), que les actrius canten com bonament poden, però que en cap cas es pot considerar com un Musical, segons el nostre punt de vista.

Suposem que el rodatge aconseguirà arrodonir una proposta que sens dubte provoca forçes rialles, amb sorpreses que busquen la complicitat del públic i que segurament agradarà a molts.

Si desitgeu llegir la valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ

← Tornar a Fes-me una perduda