La figura de Lorca és tan important pel teatre i la poesia en llengua castellana que, afortunadament, veiem sovint a la nostra cartellera muntatges de les seves obres o homenatges a la seva figura. El que té d’especial aquesta proposta de Pep Tosar és que ha sabut trobar un magnífic equilibri entre el teatre documental, la poesia dels seus textos i el seu esperit musical amb un resultat excel·lent i molt poc habitual. El producte de combinar la lectura dramatitzada amb testimonis d’experts sobre la vida de l’escriptor granadí i el duende de la guitarra, percussió, veu i ball flamenc en directe és tan preciós, encertat i emotiu com hipnòtic. Estem davant d’un esplèndid homenatge a la persona que va ser Federico García, més enllà de la seva obra. L’espectacle destaca per la seva elegància, sensibilitat i simbolisme a l’hora d’abordar els fets més importants de la seva vida sense perdre mai de vista la seva idiosincràsia i única filosofia artística. En escena es conjuguen la paraula i els sentits, la memòria i la història, el cor i ànima d’una societat que encara no s’ha recuperat d’una pèrdua tan injusta que és, a més, el trist emblema de la part més menyspreable del nostre passat. La senzillesa amb la qual troben comunió tots aquests elements tan volàtils és difícil d’explicar… però, com si fos màgia, la peça transmet respecte pel material, saviesa envers el valor d’allò que narra, rigor i originalitat d’una forma tan rodona que difícilment trobarem altres exemples amb els quals comparar-la.
Enllaç copiat!