No és fàcil sobreviure 30 anys en escena, però Faemino y Cansado ho han aconseguit amb escreix. Potser un dels secrets del seu èxit és haver sabut mantenir l’essència que els va fer tan populars temps enrere: si aneu al Borràs no us en quedarà cap dubte! I és que veure’ls en directe és entrar en un univers atemporal on el surrealisme i els dobles sentits són, novament, marca de la casa.
Amb el teatre ple de gom a gom i un públic entregat des del minut zero (on, per cert, hi predominaven les canes), a ‘¡Como en casa ni hablar!’ hi trobareu un reguitzell de gags plens de situacions que freguen l’absurd. Aquí hi conflueixen sense estridències sherpas de l’Himàlaia amb mims depressius o hipnotitzadors en hores baixes, i tot plegat sense grans luxes escenogràfics: Faemino y Cansado en tenen prou amb el seu carisma per omplir l’escenari i desfermar les rialles dels espectadors.