Tres actrius, Maite Bassa, Montse Bernad i Blanca Soléque, interactuen entre elles sobre un espai negre i en escenes força curtes, ens mostren, mes que explicar-nos… i de forma gairebé visual, amb força mímica, l’angoixa de la protagonista que no vol acceptar la mort del seu estimat, que fa un any que hauria d’haver del front de la guerra civil espanyola. Les relacions humanes entre les tres amigues, les seves pors i angoixes ens la saben transmetre d’una manera colpidora que fereix la sensibilitat de l’espectador des de l’inici de la representació.
Ens va agradar molt la posada en escena, on en alguns moments el director Roger Ribó emula a Ferran Adrià, ja que en aquest espectacle es “desconstrueixen” físicament algunes escenes i l’espectador les pot veure de forma tridimensional, com si estiguéssim asseguts alhora en diferents espais de la sala… escenes on dues persones que en teoria estan front per front, es situen en plànols diferents no coincidents.
Una petita joia que no us heu de perdre. Per saber-ne més.