L’individualisme en les relacions de parella

Estima'm que tinc pressa

Estima’m que tinc pressa
06/04/2017

Una obra dirigida per Montse Bonet que ens parla de les relacions de parella, de l’amor i del desamor, de com aquestes relacions s’han d’adaptar per sobreviure en un món dominat per la cerca de la independència personal. Les crisis de parella i l’evolució de les relacions en el temps i de com afecta l’arribada de les noves tecnologies, i el seu impacte en les maneres de relacionar-se, imposant noves formes de coneixença i de relacions.

Júlia i Romeu, Ainhoa Roca i Albert Requena, són una parella tradicional, ella treballa a la ràdio i com cada dia es lleven i comenten els plans del dia i del cap de setmana. Un canvi de plans destarota l’estabilitat d’en Romeu que esclata i dóna pas a una petita crisi i a un qüestionament de la seva relació.

Les necessitats d’individualitat que imposa la nostra actual societat de consum s’acaba filtrant de tal manera a les nostres vides, que acaba xocant amb una idea de relació estable i duradora en el temps.

Una posada en escena acurada i dinàmica, amb tendresa i humor, basada en el text, i l’expressió corporal. Música en directe de la mà de Fraggel que, a part de participar com a actriu, ha compost la música que toca i canta durant l’espectacle.

Una proposta que ens ha agradat molt, unes interpretacions convincents i entregades d’ambdós protagonistes que, interaccionen perfectament amb la tercera actriu de la proposta, i que actua una mica com a nexe d’unió, de lligam entre les escenes alhora que intenta ajudar des de fora, com a veu de la consciència, o com a Celestina, als dos membres de la parella que es troben perduts intentant trobar una manera d’apropar-se i recuperar el que han perdut.

Si voleu llegir l’apunt original sencer, només heu de clicar AQUÍ

← Tornar a Estima'm que tinc pressa

Enllaç copiat!