Keaton era molt Keaton

Aquesta peça teatral l’hauríem d’incloure en el gènere del slapstick, que en teatre pràcticament no existeix. Sense paraules, gran part de l’obra funciona a base de clatellades. L’habitació en que viuen els dos personatges està plena de ginys que els faciliten la vida (?), però amb ganes de millorar es fabriquen una serventa mecànica que funcionarà… com funcionarà. La cambra està inspirada en la casa de la peli The Scarecrow del gran Buster Keaton, i per a mi és aquí on hi ha el problema. Keaton era molt Keaton i les comparacions sempre són odioses. Sense estar malament, no m’ha semblat rodona, això sí la noia (nina) fa un treball acuradíssim.