Tot el que necessites per anar al teatre

ES lo que ES: És el que és

ES lo que ES
21/05/2016

“ES lo que ES” és el quart espectacle que vaig a veure del Cicle “Yo gesto” a la Sala Fènix.

Aquesta vegada es tracta de teatre de gest i màscares , una proposta si més no interessant que ens porta la companyia mallorquina Ombra Teatre.

Ombra Teatre neix farà uns tres anys. La mallorquina Sara Bohigas, l’alemany Moritz Bonin i el chilè Luís Venegas ( autor i director d’aquest espectacle) són els seus integrants. Els tres procedeixen de l’escola de Lecoq, i el llenguatge que utilitzen prové de la commedia dell’arte.

En “ES lo que ES”  els textos són escrits per la pròpia companyia, i en Lluís Venegas a part d’actuar també s’encarrega de la direcció.

Es un muntatge teatral en el que s’utilitzen mitges màscares. Les màscares estan dissenyades i fabricades pel mateix Luís Venegas. De fet aquestes són molt curioses, ben be sembla que els actors no hi puguin veure, però els que érem a primera fila vam poder apreciar un petit foradet en la part dels ulls (quasi inapreciable), per on els actors hi podien veure, segurament amb gran dificultat. Realment les màscares són fantàstiques!!!

“ES lo que ES”  és un espectacle que vol provocar, sorprendre i transmetre emocions, indagant sobre el món en què vivim.

L’obra es divideix en set moments, i el fil conductor és la narració de dos avis. Els seus personatges ens parlen sense por dels problemes de la societat d’avui en dia, com la bogeria, el suïcidi, la pobresa, la religió, la vellesa, la immigració,…Personatges quotidians en situacions límit. Més d’onze personatges interpretats d’una manera frenètica per tres actors, que s’hi deixen la pell en cada personatge.

Valoro molt la feina que hi ha al darrera i la il·lusió amb la que es fa, malgrat això no m’ha acabat de convèncer . No ha estat malament, però no és d’aquelles obres en les que surts sorprès i satisfet. Penso que hi ha coses a polir. La meva valoració no és la que m’agradaria poder donar-li, però com ja he comentat en altres ocasions, he vist espectacles tan extraordinaris dins del teatre de màscares, que el meu nivell d’exigència és més alt.

Quan vaig al teatre, per mi, el més important de tot és sorprendrem, emocionar-me, sentir. Poden ser els millors actors, el millor dramaturg, la millor escenografia,…, jo necessito emocionar-me, sentir. Per mi és bàsic.

Em sap greu però és un ** ½

← Tornar a ES lo que ES