Inici » Proximitat, Teatre gestual » ES lo que ES

Comprar entrades per a ES lo que ES

Sinopsi

Aquesta vegada la companyia Ombra Teatre indaga sobre l’entorn en què vivim i ens apropa a l’estat de vulnerabilitat a través d’escenes quotidianes.

El llenguatge prové de la comèdia de l’art, on mitges màscares i personatges que són estereotips de l’actualitat ens confronten amb la realitat.

És un humor molt present, irònic i gairebé arriba a lo sarcàstic. Aquests personatges ens parlen sense tabús dels problemes de la societat, del que no volem veure o del que no ens atrevim a dir. El muntatge es divideix en diferents escenes que són conduïdes per la narració d’un avi que explica la seva vida. Un avi com el que serem tu i jo en un futur no molt llunyà.

Durada:
60 minuts

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

És el que és

Opinió verificada

“ES lo que ES” és el quart espectacle que vaig a veure del Cicle “Yo gesto” a la Sala Fènix.

Aquesta vegada es tracta de teatre de gest i màscares , una proposta si més no interessant que ens porta la companyia mallorquina Ombra Teatre.

Ombra Teatre neix farà uns tres anys. La mallorquina Sara Bohigas, l’alemany Moritz Bonin i el chilè Luís Venegas ( autor i director d’aquest espectacle) són els seus integrants. Els tres procedeixen de l’escola de Lecoq, i el llenguatge que utilitzen prové de la commedia dell’arte.

En “ES lo que ES” els textos són escrits per la pròpia companyia, i en Lluís Venegas a part d’actuar també s’encarrega de la direcció.

Es un muntatge teatral en el que s’utilitzen mitges màscares. Les màscares estan dissenyades i fabricades pel mateix Luís Venegas. De fet aquestes són molt curioses, ben be sembla que els actors no hi puguin veure, però els que érem a primera fila vam poder apreciar un petit foradet en la part dels ulls (quasi inapreciable), per on els actors hi podien veure, segurament amb gran dificultat. Realment les màscares són fantàstiques!!!

“ES lo que ES” és un espectacle que vol provocar, sorprendre i transmetre emocions, indagant sobre el món en què vivim.

L’obra es divideix en set moments, i el fil conductor és la narració de dos avis. Els seus personatges ens parlen sense por dels problemes de la societat d’avui en dia, com la bogeria, el suïcidi, la pobresa, la religió, la vellesa, la immigració,…Personatges quotidians en situacions límit. Més d’onze personatges interpretats d’una manera frenètica per tres actors, que s’hi deixen la pell en cada personatge.

Valoro molt la feina que hi ha al darrera i la il·lusió amb la que es fa, malgrat això no m’ha acabat de convèncer . No ha estat malament, però no és d’aquelles obres en les que surts sorprès i satisfet. Penso que hi ha coses a polir. La meva valoració no és la que m’agradaria poder donar-li, però com ja he comentat en altres ocasions, he vist espectacles tan extraordinaris dins del teatre de màscares, que el meu nivell d’exigència és més alt.

Quan vaig al teatre, per mi, el més important de tot és sorprendrem, emocionar-me, sentir. Poden ser els millors actors, el millor dramaturg, la millor escenografia,..., jo necessito emocionar-me, sentir. Per mi és bàsic.

Em sap greu però és un ** ½

21/05/2016
Raquel

Tuve la suerte de ganar dos entradas para ver una de las obras de ciclo “Yo Gesto” de la Sala Fènix. A la hora de escoger cual de los cinco espectáculos me interesaba más me decanté por este porque su sinopsis era la más clara e interesante de todas. Sin embargo, gustándome tanto el teatro gestual, el espectáculo dejó mucho que desear.
A nivel interpretativo, la persona que mejor se defendía era la actriz. Los otros dos actores parecían el mismo personaje con diferentes máscaras. Y aun si se hubiesen quitado las mascaras, el texto era muy pobre. Está claro que en teatro de mascaras la acción es más importante que la palabra, pero si la parte gestual no es clara y debes apoyarte en el texto, éste debe defenderse mejor. Faltaba articulación, repetían mucho las bromas… Parecían buscar la risa del público cuando ésta, de estar todo bien hecho, llega sola.
En cuanto a gesto, me dio la sensación de ser el trabajo final de un taller de máscara porque era una sucesión de ejecución de técnicas (cuyos cuerpos no estaban bien organizados, cabe decir). A veces introducían acciones tan típicas que parecían querer exhibir sus conocimientos más que querer expresar algo. Y hay que decir que la intención de la obra es buena (querer denunciar los tabús de la sociedad) pero la ejecución está mal realizada. Abordaban tan explícitamente estos temas que no despertaban interés alguno.
El objetivo de todos los personajes era crear una sensación de malestar en el espectador dirigiéndose directamente a él. El hecho de que en la mayoría de escenas no hubiese un conflicto hacía que éstas perdiesen ritmo y fuese difícil seguirlas. La única que despertó mi curiosidad fue la última de los dos ancianos, uno de los cuales tenía el objetivo de sentarse y el otro no le dejaba. Todo lo demás se hizo pesado.
El director es uno de los mismos actores. Creo que, antes de llevar la obra al público, hubiese estado bien tener otro ojo externo para corregir todos estos errores.
Espero no ser muy dura y que los actores, de leer esto, lo tomen como una crítica constructiva.

22/05/2016

Sinopsi

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle

Espectacles relacionats

Després de nosaltres

Gola

BLATTODEA

Ya te lo dijo tu madre

La relatora