Tot el que necessites per anar al teatre

Els veïns de dalt: Més convencional del que s’esperava

Els veïns de dalt
20/03/2015

Si algú va al Romea esperant trobar alguna cosa similar al guió o als personatges de Ficció, A la ciutat o fins i tot Una pistola en cada mano, millor que vagi traient-s’ho del cap. En aquest cas, estaríem més a prop de les historietes de Jet Lag, una sèrie creada també per Cesc Gay, tot i que penso que les analogies amb Els veïns de dalt cal fer-les amb altres comèdies de situació, especialment franceses, com ara El sopar dels idiotes, El nom, etc. Podríem dir que els retrats psicològics als que ens té acostumats el cineasta es supediten en aquest text a una situació -còmica, no cal ni dir-ho- que ho domina tot de principi a fi. La trama enfronta a dues parelles de veïns d’hàbits sexuals molt diferents, i a partir d’aquí hi trobareu una rastellera important de tòpics i acudits que sempre apareixen al voltant del sexe… La veritat és que esperava una mica més de la proposta, encara que he rigut amb alguns gags i he gaudit de la comicitat sempre efectiva -tot i que a vegades una mica inaudible- d’Àgata Roca. L’actriu Nora Navas i l’actor Jordi Rico l’acompanyen amb encert, però en el cas de Pere Arquillué, que alguns aplaudiran com el millor de la funció, li vaig notar un sobreesforç per aconseguir la riallada del públic i rematar el gag fàcil. Se’n surt de peu perquè és un gran actor, però xoca indubtablement amb la naturalitat dels altres. Recomanable, especialment, pels que no sàpiguen qui és Cesc Gay i només vulguin passar una bona i despreocupada estona.

← Tornar a Els veïns de dalt