Tot el que necessites per anar al teatre

Els tres aniversaris: Un nou estampat per a Txèkhov

Els tres aniversaris
10/05/2017

En aquesta adaptació de la dramaturga alemanya Rebekka Kriecheldorf, les tres germanes més famoses de la literatura universal celebren tres aniversaris enmig de depressions, borratxeres, un avorriment infinit i uns quants desenganys amorosos. Aquí les referències russes es limiten a tres o quatre noms, a un samovar que apareix i desapareix, i a una discoteca que es diu Moscou. Crec que l’adaptació aconsegueix un bon retrat dels personatges -aquí totalment abatuts i a estones molt trasbalsats-, però també penso que perd la oportunitat de desempallegar-se del tot d’alguns elements de l’original. Les dissertacions sobre el treball resulten anacròniques i la classe social d’Olga, Maixa i Irina potser requeria un millor encaix a l’adaptar-la a temps actuals.

La versió de Jordi Prat i Coll també destaca per l’humor corrosiu, per una estètica que s’acosta perillosament al kitsch i per una direcció escènica dinàmica i imaginativa. És cert que tot va en progressió i que l’espectacle creix a mesura que avança, però no cal oblidar en cap moment que estem davant d’un exercici que juga amb Txèkhov i que ho fa sense vergonya i sense cap mena de pudor. Amb encerts i alguna entrebancada, però amb tot el rigor necessari per aconseguir que una obra de repertori com aquesta llueixi amb un nou color… o un nou estampat.

← Tornar a Els tres aniversaris