L’amistat va canviant amb el pas del temps, algunes perduren amb més o menys intensitat, d’altres es van perdent o queden de manera residual a la vida de les persones. Però hi ha connexions que per una o altra cosa, continuen existint.
Enmig d’una nit de temporal, en Llorenç demana a l’Hèctor i en Xevi que es trobin a casa d’aquest últim. És urgent i ha de ser una reunió secreta. Els tres eren grans amics en l’adolescència, però ara només parlen de tant en tant. De cop les seves vides canviaran per un succés que va passar fa gairebé vint anys. Serà una nit entretinguda.
Amb humor i molta energia, aquesta obra omple l’escenari d’una acció trepidant que provoca al públic riures espontanis i inevitables enmig de la situació surrealista que s’explica. El text de Víctor Borràs s’emmiralla en les propostes de l’irlandès Martin McDonagh, de les quals hi ha algunes amb recorregut a casa nostra (La reina de la bellesa de Leenane), amb un llenguatge directe, sense gaires floritures i reflectint una dramatúrgia col·loquial i versemblant. Ràpids i amb molta passió, els personatges no deixen ni un minut de viure intensament allò que transmeten amb les paraules. Potser fins i tot massa impuls a l’inici de l’obra, deixant exhaust al públic només començar.
És un muntatge molt dinàmic que té un treball curós i espectacular en el disseny sonor i de llums. La manera com reprodueix la tempesta perquè fins i tot sembli que hagin de caure gotes a sobre el públic és brillant. La creació ambiental en l’escenografia i sobretot en l’embolcall dels sentits és de premi.
Ernest Villegas, Ivan Benet i Norbert Martínez, són aquests tres amics retrobats per les circumstàncies. Amb una química molt natural, els seus personatges van navegant a través del ball d’emocions que van vivint. Son les seves interpretacions les que mantenen a l’espectadora atenta i expectant per al proper pas que faran.
Història amb un gir interessant al final que tanca un cercle divertit i harmoniós entre passat i present.
