Aquest espectacle s’emmarca dins de la tercera edició (2025) del projecte Literactua, una iniciativa sorgida de la col·laboració entre el Festival de la Paraula, que organitza la productora mallorquina Produccions de Ferro, i la Fundació Mallorca Literària, que organitza activitats i gestiona espais com la Casa Llorenç Vilallonga (Binissalem) o la Casa Blai Bonet (Santanyí). Tal com expliquen els seus organitzadors, Literactua «té com a objectius la promoció de la literatura i el teatre en català escrit a les Illes Balears mitjançant la creació de dramatúrgies d’obres d’escriptors i escriptores illencs». El projecte selecciona anualment tres obres literàries que, adaptades al teatre per diversos dramaturgs, són dutes a escena pels mateixos tres actors en cada edició.
Els carnissers que veiem dalt de l’escenari és un muntatge escrit i dirigit per Miquel Mas Fiol a partir de la novel·la homònima de Guillem Frontera (Mallorca, 1945-2024), guardonada amb el Premi Ciutat de Palma l’any 1968. Frontera, de la generació literària dels setanta, és una de les veus mallorquines contemporànies més reconegudes. No fa gaire també s’ha pogut veure la seva novel·la Sicília sense morts (Club Editor, 2015) adaptada en format de sèrie de televisió (IB3, 2022). L’obra Els carnissers exemplifica amb un cas concret els canvis socioeconòmics succeïts a Mallorca a partir dels anys seixanta: una família de porquers que s’ha enriquit gràcies a un negoci dedicat al turisme ha comprat la possessió on havia treballat anys enrere. I l’espectacle té lloc el dia de la festa de reinauguració de la finca senyorial, que esdevé l’artífex de la complexa relació entre la nova burgesia i l’aristocràcia tradicional, a qui les coses han començat a anar malament.
Miquel Mas Fiol sap treure partit de fórmules que guien el públic per una trama amb molts personatges que es tornen en la interpretació Lluís Febrer, Catalina Florit i Xavi Frau, tres actors que donen el millor de si mateixos durant una hora. D’aquestes fórmules en són exemples la figura del narrador, que supleix les el·lipsis del text teatral, o la creació de moments còmics amb la complicitat del director, assegut a la platea, i els espectadors, que amb una copa de cava a la mà es converteixen en uns assistents més a la festa de Son Puig-gros. Llàstima, només, que tan sols se’n facin cinc funcions a Barcelona i que no disposin de més recursos econòmics. Els carnissers és un exemple perfecte que es pot fer molt amb ben poc, però diria que tant companyia (mallorquina) com espectadors (catalans) agrairíem una mica més de confiança en els muntatges del projecte Literactua, que podrien ser representats al Principat durant temporades més llargues i que amb més diners podrien millorar, per exemple, la qualitat dels materials per a l’escenografia amb què treballen.