Ramon Madaula arriba amb un nou text, Els bons, interpretat per ell mateix i Jordi Boixaderas. Una comèdia amb direcció de Paco Mir que parteix del relleu d’un Satanàs als Pastorets.
En els darrers anys, Ramon Madaula ha anat consolidant una trajectòria com a dramaturg amb obres que combinen humor, crítica i reflexió sobre la nostra societat. Va sorprendre amb Els Brugarol (2020), on explorava les tensions familiars i de classe; més tard va recrear amb enginy la visita de Buffalo Bill a Barcelona (2021); va continuar amb Els Buonaparte (2023), una mirada irònica a les ambicions i contradiccions del poder; i amb Conqueridors (2023) va oferir una comèdia punyent sobre la manera com interpretem la història. Sense oblidar El tigre el 2023.
Ramon Madaula ha volgut abordar la corrupció actual establint un paral·lelisme amb Els Pastorets, tan arrelats a la tradició catalana. En aquesta visió, les figures que habitualment identifiquem amb el mal – com el dimoni- i les que associem amb la bondat -com l’arcàngel- es capgiren, mostrant que la realitat no sempre és el que sembla. Aquest joc de miralls serveix per evidenciar que darrere dels símbols més reconeixibles s’hi poden amagar actituds i interessos contraris als que aparentment representen.
És una comèdia pensada per fer riure, i així ho ha demostrat el públic assistent, que ha rigut amb ganes i de manera constant. En el meu cas, però, no he acabat entrant del tot en aquest registre: he somrigut en alguns moments, però no he arribat a compartir aquella rialla oberta i contagiosa que omplia la sala.
Cal destacar també la gran complicitat i comicitat que s’estableix entre Ramon Madaula i Jordi Boixaderas, capaços de sostenir l’obra amb una química que es fa evident des del primer moment. És d’agrair quan la feina està ben feta i el resultat arriba amb tanta claredat a l’espectador.
Tot i el gran treball que hi ha, no he connectat del tot amb aquesta proposta. Però us recomano anar-hi, veure el treball de Madaula i Boixaderas i digueu la vostra.
Podeu llegir la resta de la meva opinió a l’enllaç