Tot el que necessites per anar al teatre

Eli: Una relació destructiva entre pare i fill

Eli
2/12/2018

Una proposta escrita per Roc Esquius i dirigida per Antonio Calvo. De fet en el moment de la publicació d’aquesta ressenya s’estarà representant l’última representació en aquest Teatre.

Roc Esquius (Súria, 1982) actor, director i dramaturg ha escrit aquesta obra de ciència-ficció que enfronta un pare i un fill. Després de “Sapiens” (2018), “Claqué o no” (2017), “Els pastorets de la Martina” (2016), “Mars Joan” (2016) o “IMe” (2014), planteja aquesta vegada un drama familiar que ens porta a conèixer la relació entre el pare i el fill conduint-nos pels camins de la realitat virtual. És potser l’obra més dramàtica i emocional de l’autor sense renunciar al sentit de l’humor.

Els dos protagonistes de la proposta, pare i fill, són en Jordi, Pep Antón Muñoz i en Biel, Jaume Casals. Segons van comentar a la roda de premsa, el projecte va sorgir pel desig dels dos actors de treballar junts en un escenari, després d’haver coincidit a la sèrie de TV3 La Riera. La complicitat que mostren a escena és magnífica.

Una proposta que ens parla de la incomunicació, de la incapacitat d’expressar les nostres emocions i de les seqüeles psicològiques que poden deixar experiències viscudes que han suposat un canvi, un trencament, un trauma. Moltes vegades les paraules més necessàries són difícils d’articular i fer arribar a les persones més importants de la nostra vida.

Escenes curtes, introduïdes amb uns rètols que es projecten a les pantalles laterals … (un però …. són pràcticament invisibles des d’algunes butaques de les grades), ens van mostrant la relació destructiva que hi ha establerta entre pare i fill. Una relació on un regal d’aniversari és un motiu mes de desavinença i retrets.

Un text i una posada en escena on les interpretacions són les protagonistes, i on la realitat virtual no és explicita, nosaltres com espectadors no veiem ni sabem quins són els personatges que el fill ha creat virtualment amb la seva ELI, només podem imaginar-ho quan el pare manifesta el seu rebuig i horror davant d’aquestes creacions, ….. pornografia, pedofília, sado?? …. que veu?? Amb què o qui interactua?? Que és allò que el pare vol destruir i obliga al fill a fugir de casa per evitar-ho??

Només ho sabrem ben avançada l’obra, i és a partir d’aquell moment que començarem a esbrinar el motiu de la tensió entre pare i fill, i perquè quan parlen cada paraula dita és més inapropiada que l’anterior i enrareix encara mes la relació.

Una proposta que ens ha agradat força, encara que per nosaltres, potser, el final massa ensucrat que se li ha donat ha desdibuixat una mica la línia de tota l’obra.

Un text que convida a moltes reflexions, una magnífica direcció i interpretacions,  fan d’ELI una proposta que mereix un llarg recorregut.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Eli