Difícil diàleg entre germans

17/06/2017

Difícil diàleg entre germans

Tot i que data de 1968, El preu va ser una de les darreres obres d’Arthur Miller en obtenir èxit de crítica i públic. Sempre va ser un autor respectat i de prestigi fins a la seva mort, però a partir dels setanta se’l va començar a titllar d’antiquat i una mica moralitzador. És per tot això que l’obra que avui ens ocupa suposa un punt i a part dins de la seva producció teatral. En realitat, és una peça amb elements clàssics de l’autor, però també amb diferències substancials: aquí ja no ens trobem amb una obra seqüenciada i amb un argument intrincat, sinó que pel contrari tenim una trama que succeeix en temps real i que, durant els primers minuts, sembla que no tingui quasi acció dramàtica. No serà fins l’aparició del germà quan començarem a entrar en terrenys coneguts, i en situacions psicològiques complexes. De fet, el plat fort de la funció és el diàleg fraternal, un autèntic tour de force que posa sobre la taula dues maneres d’entendre la vida i d’enfrontar-se a ella.

Sílvia Munt sembla haver entès molt bé el tipus de teatre que Miller representa. I també ha entès que per portar-lo a bon port es requereixen els millors actors possibles. I en això tampoc s’ha equivocat, perquè tant Pere Aquillué com Ramon Madaula, Lluís Marco o Rosa Renom donen tots els matisos possibles en una obra més difícil d’interpretar del que pot semblar a priori. Tampoc s’ha d’oblidar l’espai escènic o la il·luminació, dos aspectes que acaben de posar la cirereta a un muntatge fet amb el millor gust possible. Potser sí que en algun moment es torna un pèl dens i sembla donar voltes sobre si mateix durant massa estona, però res pot tapar l’evidència que estem davant d’una de les grans estrenes del 2016… ara feliçment recuperada.


Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /

El preu

El preu

Més de 17.000 espectadors van veure l’èxit d’Arthur Miller dirigit per Sílvia Munt que va exhaurir localitats i es va convertir en l’espectacle teatral més vist del Grec 2016.

Una història sobre l’enfrontament entre dos germans que parla de les conseqüències de les nostres decisions. Dirigida per Sílvia Munt i protagonitzada per Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom, El preu és el darrer èxit d’un dels grans dramaturgs del segle XX, Arthur Miller.

Dos germans es retroben a les golfes de la casa familiar després de 16 anys sense parlar-se. En breu, la casa ha de ser enderrocada i, en Víctor, un humil policia a punt de retirar-se, i la seva dona Esther convoquen el germà gran, en Walter, un cirurgià d’èxit, a una trobada amb el tassador per decidir el preu dels vells mobles familiars.

Són a les golfes, examinant els objectes dipositats sota una capa de pols, però aquestes velles andròmines no són l’única cosa que hi ha a la casa: també hi ha una pila de records, fantasmes que faran pensar als protagonistes en com podrien haver estat les coses si, en cert moment, haguessin pres unes altres decisions.

 

Fotos + fotos

El preuEl preuEl preuEl preuEl preu

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir vaig fer l’estrena del Grec d’aquest any amb aquesta obra d’Arthur Miller i magníficament dirigida per Sílvia Munt. Ens parla de dos germans que porten molts anys sense veure ni parlar-se i es troben a la casa on van viure de nens esperant a un taxador per valorar els mobles que pertanyen a la família. En aquest retrobament afloren tota mena de sentiments, records, enveges, recels però bàsicament et deixa una reflexió, com ni un és el bo ni l’altre el dolent, que hauria passat i com estarien ara les seves relacions si en el seu moment haguessin dialogat i pres altres decisions. Una escenografia austera molt d’acord amb l’obra. Pel que fa a la interpretació, m’ha agradat molt Lluís Marco en el personatge de taxador amb uns tocs còmics molt encertats així com R. Madaula que un cop més està magnífic. I P. Arquillué i R. Renom tot i que m’han agradat, en algunes escenes els he trobat sobreactuats, encara que era la primera funció i tinc per segur que ho milloraran. Crec que és una de les propostes del Grec que cal veure.

    29/06/2016

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Inaguro la temporadaI Grec’16 al @TeatreGoya amb “El Preu”, una obra d’Arthur Miller i dirigida, magnificament dirigida, per Sílvia Munt. Ens parla de dos germans que, fent una eternitat que ni es veuen ni es parlen, es retroben al pis on van conviure de nens. A la parella de germans els acompanya l’esposa d’un d’ells i un personatge encantador amb tocs còmics, un anciá jueu taxador – Lluís Marco amb una actuació de 10 – que està allà per taxar els mobles de la familia. Afloren enveges, recels i retrets entre ells dos que fan que l’espectador, o sigui jo, vagi donant la raó a un o un altre alternativament. Conclusió: ni un és el bó ni l’altre és el dolent. Com seria avui dia la seva relació si haguessin parlat en el seu moment? Es una proposta del Grec d’enguany que cal veure.

    01/07/2016

  • 12345

    Josep Via Santacana

    De nou un text de Athur Miller, i de nou una disecció en profunditat del ser huma. Aquesta vegada es Sivia Munt, per mi una de les directores mes valides i poc valorades ja sigui al teatre o cinema apart la seva reconeguda valua com actriu. Una obra tan actual com universal ambientada al crack del 29 aon les relacions personals suposan una radiografia de la complexitat de les maneras de ser i de actuar i sobretot la dificultat de jutjar alló que esta millor o pitjor.La presa de decisions i les seves consequencies, la forma de afrontar situacions precaries dintre de una familia i la repercusió del pas del temps en les nostres relacions i en nosaltres mateixos. Si afegim que es una representaçio teatral aon es dona unitat de accio, el mateix espai i tambe de temps real, els 105m de la obra ho son també del trancurs de la acció, amb un treball magnific dels interprets pro destacaria el treball de Lluis Marco per la dificultat afegida de interpreta un personatge de molta edat i li dona una credibilitat plena de matiços i naturalitat, gens facil de fer-ho. Per lo demes tots encaixan amb els respectius papers, Arquillué, el policia donant la imatge adequada en tot moment, Rosa Renom la seva muller amb un paper no facil i potser encara poc rodat,vaig asistir crec al primer dia i Ramon Madaula, el germá triunfador, un paper a mida i ben resolt. La direççio Silvia Munt perfecta capaç de transmetre la complexitat del text de la mes propera al espectador, que surts del espectacle en preguntes obertes i no facils de respondre. L´espai escenic d acord en la idea del text, com el video un complement sencill i adequat a situarte amb el moment historic de la representaçio, una trobada familiar amb un conflicte que es pot donar en qualsevol moment i qualsevol lloc, sobretot en moments de crisis economiques aon sels esquemes de pretesa normalitat es poden desfer.

    01/07/2016

  • 12345

    ignasi tomás lopez-doriga

    28/07/2016

  • 12345

    Hebert

    Teatre d’abans en el millor sentit. Posada en escena, direcció, interpretacions i escenografia tan clàssica com efectiva.

    El preu a pagar per les decisions que prenem. Amb l’excusa de la taxació dels mobles de la família, dos germans separats des de fa anys, es retroben. Entre ells hi ha un abisme, fruit de personalitats tan diferents com la vida que duen. Un, aparentment triomfador, tan pobre que només té diners, l’altre, amargat per un treball que odia, aspiracions que va deixar de banda per cuidar, ell sí, el pare quan més ho necessitava. Però tot té dues versions. O més ben dit, mai sabem del cert tota la història… I aquest desconeixement encareix el preu per exemple, de decidir sacrificar-se perquè toca… però al mateix temps, convertir aquest sacrifici en arma contra qui va triar, amb altra informació, mirar només per ell.

    Més que interessant duel entre Arquillué i Madaula (un pèl sobreactuat per moments, però res de l’altre món). De fet, ells dos són la funció. La Rosa Renom, dubitativa, té un personatge que aporta poc i el taxador, Lluís Marco, es fa pesat aportant humor? sobrer i una trama llarga i insubstancial.

    Teatre ple, una vetllada millor del que esperava i què carai, és Miller!

    26/06/2017

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Articles relacionats


Productes relacionats