Difícil diàleg entre germans

Tot i que data de 1968, El preu va ser una de les darreres obres d’Arthur Miller en obtenir èxit de crítica i públic. Sempre va ser un autor respectat i de prestigi fins a la seva mort, però a partir dels setanta se’l va començar a titllar d’antiquat i una mica moralitzador. És per tot això que l’obra que avui ens ocupa suposa un punt i a part dins de la seva producció teatral. En realitat, és una peça amb elements clàssics de l’autor, però també amb diferències substancials: aquí ja no ens trobem amb una obra seqüenciada i amb un argument intrincat, sinó que pel contrari tenim una trama que succeeix en temps real i que, durant els primers minuts, sembla que no tingui quasi acció dramàtica. No serà fins l’aparició del germà quan començarem a entrar en terrenys coneguts, i en situacions psicològiques complexes. De fet, el plat fort de la funció és el diàleg fraternal, un autèntic tour de force que posa sobre la taula dues maneres d’entendre la vida i d’enfrontar-se a ella.

Sílvia Munt sembla haver entès molt bé el tipus de teatre que Miller representa. I també ha entès que per portar-lo a bon port es requereixen els millors actors possibles. I en això tampoc s’ha equivocat, perquè tant Pere Aquillué com Ramon Madaula, Lluís Marco o Rosa Renom donen tots els matisos possibles en una obra més difícil d’interpretar del que pot semblar a priori. Tampoc s’ha d’oblidar l’espai escènic o la il·luminació, dos aspectes que acaben de posar la cirereta a un muntatge fet amb el millor gust possible. Potser sí que en algun moment es torna un pèl dens i sembla donar voltes sobre si mateix durant massa estona, però res pot tapar l’evidència que estem davant d’una de les grans estrenes del 2016… ara feliçment recuperada.