Tot el que necessites per anar al teatre

El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk: Una magnífica proposta plena de lírica i bellesa

El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk
5/07/2018

Les expectatives generades arran de la roda de premsa del passat dia 19 de juny, que ens feia preveure un gran espectacle, havien quedat una mica aigualides per les crítiques negatives que ens van arribar després de la gala inaugural del Festival Grec.

Crítiques que, ara, un cop vist l’espectacle, no podem entendre ni compartir.

Deia Oriol Broggi, director d’aquest muntatge, que ha obert l’edició d’enguany del festival Grec, “posats a explicar històries… expliquem-ne una de les més antigues del món!“. Un text amb més de 4.000 anys d’història que encaixa perfectament amb la narrativa del festival. Versionada per Jeroni Rubió Rodon, que defensa que aquesta història no mereix ser tancada al Museu dels Textos Morts, sinó que cal que sigui treballada, rellegida, repensada i reescrita tantes vegades com calgui.

El poema de Guilgamesh és una de les ficcions humanes més antigues. Més antiga que la Bíblia, que el Mahabarata, que l’Odissea i la Il·líada. Més antiga que els grans textos fundacionals de moltes cultures. Les gestes heroiques del mític rei Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk, cap al 2.700 abans de Crist, inspiren l’epopeia escrita en diverses tauletes de fang trobades a les ruïnes de l’antiga ciutat de Nínive.

El poema de Guilgameix, conté algunes de les històries més populars del món occidental, entre les quals el cèlebre episodi del diluvi universal. És la història d’un home que va voler desafiar la mort i va somiar amb la immortalitat.

El poema està dividit en dotze tauletes d’argila, les sis primeres tauletes narren la recerca de la glòria per part de Guilgamesh i el seu amic-germà Enkidu, però, obtinguda glòria i fama, Enkidu mor. En les sis tauletes restants, Guilgamesh plora el seu amic, ara ja no cerca la glòria sinó la immortalitat; però cap humà pot defugir la mort. I així li diu el venerable Uta-Napixtim (esplèndid Lluís Soler) a qui els deus van concedir el do de la immortalitat. És ell qui explica el diluvi universal.

Un muntatge que recull els elements característics de La Perla 29, amb una escenografia molt sòbria on destaquen la sorra i les canyes i també l’aigua i el foc. Un vestuari amb colors suaus, de Daphna Munz, que dona una gran calidesa. Una acurada il·luminació de Quico Gutiérrez (A.A.I.) que ha sabut treure partir del magnífic escenari natural que representa el Teatre Grec.

Amb la posta de sol i la música, les ombres i les esplèndides projeccions sobre la paret de la muntanya i sobre el mateix escenari, han creat un espai realment màgic.

Aquesta vegada l’Oriol Broggi ha treballat amb la coreògrafa Marina Mascarell que  ha estat treballant individualment el gest amb cada actor per tal d’entrenar-los en la seva particularitat, i col·lectivament en els moviments grupals.

La música a càrrec de Yannis Papaioannou té durant tota la representació un eminent to mediterrani, i en cap moment fa ombra a la paraula. L’acompanyen en determinants moments, la Marta Marco i en Joan Garriga, per acabar la representació amb una interpretació coral de tot el repartiment, equip d’actors i col·laboradors de la Biblioteca que actuen a manera de cor grec sense veu.

Marcia Cisteró, Toni Gomila, David Vert, Sergi Torrecilla i Ernest Villegas conformen un quintet que dóna veu a Guilgamesh i ens narren la història. Ernest Villegas és també Enkidu, i Marcia Cisteró la deessa que sedueix Enkidu i el fa sortir del bosc, abandonant la companyia dels animals i esdevenint humà. Tots cinc amb una gran força escènica, una recitació sòbria i tranquil·la i perfectament secundats en papers molt més petits per Clara Segura, Marta Marco, Ramon Vila i tal com hem comentat, en Lluís Soler que omple l’escena amb la seva veu.

També ha fet una breu aparició “Juguetón”, el cavall de Bodas de Sangre, que mostra la seva bellesa en un parell de voltes a l’escenari.

Malgrat que hem de reconèixer que era un text que a priori no ens atreia massa, pel tema que tracta i sobretot perquè la major part del text és pura narració sense massa diàlegs, … Un cop hem vist la proposta escènica, creiem que Broggi ha aixecat amb enorme esforç una gran “catedral” teatral, que poques vegades es pot construir amb tants mitjans i tants participants.

No ens ha molestat el seu segell (més aviat tot el contrari), perquè és el segell que ens agrada i al que estem acostumats; tampoc creiem (com hem llegit en algunes opinions escrites) que Broggi s’ha volgut retre un auto homenatge, perquè ha estat un projecte que ha requerit una gran suma d’esforços col·lectius i perquè també creiem que s’ha arriscat molt en voler posar a escena un text, que no és massa amable ni comercial. Per sort, ha aconseguit apropar-lo i fer-lo entenedor per un públic majoritari.

Broggi en estat pur en una magnífica proposta plena de lírica i bellesa. Per nosaltres una gran nit de teatre i una esplèndida inauguració d’un Festival Grec que ha posat el focus en un viatge a l’Orient.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk