Tot el que necessites per anar al teatre

El niño de la tele: L’explotació dels nens “prodigis”

El niño de la tele
2/11/2016

No vam ser a temps de veure aquesta proposta quan la van programar al mes d’abril I ara no volíem deixar passar l’oportunitat de veure-la.

Nosaltres recordem vagament aquell nen que sortia a programes d’Antena 3 o TeleCinco imitant personatges com Felipe González o Aznar. Recordem, un nen amb jaqueta lluenta de color blau i unes ulleretes. Tenia i té, un any més d’edat que la nostra filla. Quan ella jugava amb nines, Rubén ja anava pels platós de televisió i viatjava sovint a Madrid. No tenia amics, no podia seguir el curs escolar amb normalitat, no podia- signat per contracte- jugar a futbol ….

Rubén Ramírez havia jugat sempre a imitar les veus que escoltava per la ràdio, de gran volia fer riure als altres amb aquestes imitacions. Era el seu somni. Dels 8 als 12 anys Rubén va complir el seu somni, era una estrella de la televisió.

Però després va despertar, el somni es va acabar i va començar la seva lluita per aconseguir tornar a les càmeres, als focus, als aplaudiments del públic, …..

Un monòleg que s’acosta al teatre documental, una reflexió vital sobre el que ha estat la seva vida fins ara, un intentar entendre perquè va creure que davant seu s’havia obert la porta de l’èxit i de la fama, quan només havia estat un miratge temporal.

I una reflexió obligada a la insensibilitat de les persones que maneguen el món de la televisió, el teatre o el cinema, que “fan servir” les persones mentre els hi convé i després les deixen abandonades com trastos vells sense ni tan sols pensar en l’enorme buidor que han obert davant d’ells.

Marc González de la Varga ha elaborat el text a partir de les vivències d’en Rubén i ens presenta un muntatge amb una gran dosi d’amargor que ens acaba impregnant. Hem pogut respirar la tristor i el desencís per viure una vida que no l’omple. Una proposta dura i sincera, amb dosis d’humor que apaivaguen, en el moment just, el neguit que en Rubén ens fa sentir.

Estarà a la Flyhard fins al 7 de novembre, i si aneu, descobrireu que en Xavi Gardés, el “noi” que ens dóna les entrades i està a la taula de so i que ja coneixem com a actor, també sap fer imitacions …..

Si desitgeu llegir l’apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ

← Tornar a El niño de la tele