Una petita joia

Estem davant d’una petita joia de Nelson Valente, autor i a la vegada director. Els bojos s’han d’amagar? Diuen sempre la veritat, per incòmoda que sigui? L’obra va d’això. Una família, pare, mare, noi i noia. El xicot està com una regadora i a la nit vindrà a sopar el nòvio de la noia per conèixer la família. La noia li demana al germà que no surti del seu quarto, però… les coses flueixen com han de fluir; les coses s’espatllen soles… o amb l’ajuda dels que diuen les veritats? Una joia, ben dirigida, ben interpretada i dita amb un accent porteño que al principi costa un pèl d’agafar però que de seguida és un valor afegit. Llegir més.