15/01/2017
Queda’t com estàs ara
Amb tota la parsimònia del món, dues minyones, que seran presències gairebé fantasmals al llarg de tota la representació, paren la taula d’un dinar de Nadal de casa bona. Amb la parsimònia i la desgana de qui les ha parat tota la vida aquestes taules, però a qui no se’ls ha permès ni se’ls permetrà gaudir-ne. Així arrenca “El llarg dinar de Nadal”, un muntatge de la companyia Ruta 40 dirigit per Alberto Díaz, a partir de la peça escrita el 1938 per Thornton Wilder (Madison, Wisconsin, 1897 – Hamden, Connecticut, 1975).
Al llarg de quatre generacions i noranta Nadals, acompanyarem la família Bayard, les seves dones i els seus homes, els naixements i les morts, que se succeeixen de manera inexorable i acaben conformant una dimensió temporal particular que comparteixen amb un públic hipnotitzat per la cadència del text, que és la cadència de la vida. Hi ha una porta dels naixements i una porta de les morts, una mena d’itinerari vital que mai no és recte però sí indefugible.
¿Per què els espectadors del Maldà se senten part d’aquell menjador, d’aquelles vides, de la familia Bayard? Per què ens corprèn “El llarg dinar de Nadal” des del minut 1? Les virtuts del text agafen encara més volada gràcies a una posada en escena minuciosa, gairebé d’un orfebre coneixedor que la història demana carregar de significat els gestos i les mirades dels personatges, que exigeix un to i un ritme capaços de farcir d’intensitat i tendresa els silencis. En aquest sentit, el pes recau en la interpretació matisadíssima de tot l’elenc d’actrius i actors, conscients que la subtilesa de la seva feina serà clau a l’hora d’establir el vincle emocional amb el públic.
El gran encert del muntatge és haver entès que la potència del text és en allò que no explica, en tot el què passa entre un dinar i un altre. Alberto Díaz dissenya un joc de mirades profundes, molt fordianes, que construeix vides senceres i atorga versemblança a la historia.
“El llarg dinar de Nadal” és la sublimació d’aquell desig tan humà d’aturar el temps un instant. encara que només sigui per adonar-nos, novament, que no és possible fer-ho. L’àvia i la mare criden a l’uníson al més petit de la familia: “Queda’t com estàs ara!”, l’expressió d’un desig que se sap infructuós però que ens surt del lloc més recòndit.
Petit gran teatre al Maldà.
raimon carrasco
L’obra dura una hora escassa. Quasi sembla més un esquema d’obra que una obra acabada: els personatges no tenen gruix. Però el tema que toca sí que en té. I els actors, ben dirigits, fan una actuació continguda i subtil.
05/12/2017
Lara Vidal
Preciós muntatge que subratlla el pas del temps de manera exquisita i tranquil·la
21/11/2017
Josep Via Santacana
Una petita obra de art, petita per la durada inmensa en tot lo demés, teatre pur.A lo ja dit amb altres opinions, que coincideixo, si voldria afegir que hem va recordar la petita meravella de pelicula anomenada “Dublineses(Los muertos)” de Jhon Huston segons un relat de James Joyce, en aquesta pelicula un sopar habitual del dia de la Epifania a Dublin, es el pretexte per fer una reflexió al voltant de taula, sobre el pas del temps, la vida i la mort tot a un ritme lent i al mateix temps plé de sensibilitat i bellesa, malgrat les abismals diferencies amb “El llarg dinar de Nadal” m ho va recordar i aon alla nomes eren reflexions aqui ens trobem amb el pas real del temps.Per mi es una meravella i demostraçio de molt talent condensa amb aprox. 1 hora el pas de 90 anys de un dinar de nadal sempre el mateix i sempre diferent i demostracio que la durada de una obra teatral es secundaria, aqui no fa falta mes temps per trasladar sensacions i emocions al espectador, en ocasions tres hores també es fan curtes i 1 h pot arribar a fer-se llarga, res a veure la durada amb el posible interes per
l´espectador.Voldria resaltar la idoneitat del espai Circol Maldà, per aquest espectacle, el menjador aon te lloc el sopar amb aquest escenari i el seu entorn sembla fet a mida.Jo també hi era el dia de les 100 representacions amb la satisfaccio de gaudir amb els 13 interprets de aquesta celebraçio i compartirla.
18/12/2016
JOSEP OLIVA SASÉ
Se m’ha fet llarga l’espera, però ha valgut la pena perquè avui al Maldà, La Ruta 40 festejava les 100 representacions d’aquesta obra. I ho han fet de la millor manera que saben, fent teatre. Normalment dels tretze personatges, sis els interpreten sis actors que fan doblet. Doncs bé avui han volgut que els que ho han fet en temporades anteriors, estiguessin presents pel que hem gaudit en escena de 13 actors cada un en el seu paper. Dit això, l’obra tracta del pas del temps d’una família en el dinar de Nadal durant 90 anys i on de generació en generació afloren els records dels que ens han deixat, dels que han nascut, riuen, ploren i també expressen les seves divergències i els somnis que no s’han complert. Tot això tractat amb una delicadesa i tendresa indescriptible que m’ha deixat tocat. Una magífica posada en escena sense cap canvi el poc més d’una hora que dura l’obra. Pel que fa a la interpretació no vull perquè no seria just, destacar a ningú perquè la feina de tots sense excepció és immillorable així com la direcció per part d’Alberto Díaz. Per als que no l’hagueu vist, és un imprescindible i us aconsello que us doneu pressa perquè ja hi ha moltes sessions exhaurides, i no us passi com a mi l’any passat.
17/12/2016
maría j gonzález mondaza
Me encantó y me sedujo la cronología, el espacio que apenas cambia, los personajes que siguen inmóviles. Altamente aconsejable.
08/12/2016
Hebert Parodi
Una joia.
Petita però enorme, la vida d’una família però que és la de moltes (impossible no sentir-se identificat en alguns passatges), senzilla però conté les complexitats de la vida, curta però hi passa un segle, breu però t’acompanya durant molt de temps, tendra però sense sentimentalismes innecessaris, seriosa però et fa somriure.
Una posada en escena tant senzilla com efectiva, que guanya molt en un espai petit i proper. Adonar-se que al final el cercle de la vida és en part que a totes les famílies les alegries i tristors són d’orígens semblants (naixements, matrimonis, morts…). L’evolució dels actors en minuts, davant de l’espectador, sense canvi de vestuari ni maquillatges, de joves a vells és tan subtil com creïble.
Com un veritable llarg dinar de Dinar l’obra reuqereix una estona per païr-la i sentir que ha valgut molt la pena.
15/12/2015