El pas del temps en les arts pot despertar-nos nostalgia i evocar sentiments diversos que ens condueixin a la reflexió. Sens dubte, teatralment parlant, es tracta d’un efecte màgic que necessita de professionals talentosos per tal que es produeixi i pugui arribar a l’espectador de forma evocadora. Precisament, això és el que aconsegueix aquest muntatge de la companyia La Ruta 40, el qual aposta per un minimalisme escènic que sap dibuixar en la ment de l’espectador l’atmosfera necessària a través de recursos senzills i efectius. Així, la posada en escena recolza un text que resumeix 90 anys d’una nissaga només a través dels dinars de Nadal, tot incidint en l’evolució dels personatges tant a nivell vital com sentimental. De fet, el muntatge juga amb la fluïdesa per tal de fer-ho més efectiu, tot agilitzant el muntatge i alhora aportant l’efecte especial al que fèiem referència. A més, l’obra compta amb un equip actoral a l’alçada de l’espectacle, el qual sap transmetre el pas del temps dels seus personatges sense caure en la sobreactuació, tot i tenir la difícil tasca dels constants canvis a que aquests es veuen avocats per les característiques del muntatge. Per tant, podem dir que El llarg dinar de Nadal parteix d’una bona idea, la qual es desenvolupa molt bé pel seu autor i que, finalment, s’executa de forma molt satisfactòria per La Ruta 40 al Maldà.
Enllaç copiat!