David Pintó s’imposa el repte d’adaptar la novel·la de Gianni Solla, Il ladro di cuaderni (2023) al teatre. Sempre he pensat que no deu ser gens fàcil adaptar una novel·la al teatre però té l’avantatge de poder deixar anar la imaginació i fer-ne una versió lliure mantenint la fidelitat al text. Els mateixos actors o actrius poden fer de narrador com a Retorn a Haifa de Gassan Kanafani adaptada per Alex Rigola o La plaça del diamant adaptada per Carlota Subirós i molts d’altres, per no parlar de la gran quantitat de novel·les adaptades a un sol actor-actriu com aquesta.
El gran mèrit de Pintó és l’excel·lent adaptació i la tria dels grans professionals per portar-la a terme. El resultat és immillorable. L’únic intèrpret és Albert Triola que es descomposa en molts papers diferents. En alguns moments l’actor aconsegueix arrencar riures del públic. És un treball titànic amb el que Triola arriba a l’excel·lència de la seva llarga i exitosa carrera professional.
Un cop situats al sud de la Itàlia rural en temps de Mussolini, Gianni Solla col·loca l’acció al 1942, es tanca l’angular i veiem una cort de porcs cuidats per Davide, un nen coix amb un pare ignorant, violent i insensible. La cort és una caixa de fusta que produeix un ambient acollidor (Josep Castells) de la que en treu diversos elements i es va convertint en diferents escenaris segons avança la història. La música de la Clara Peya ho arrodoneix tot, entendreix les situacions i permet els canvis d’escena d’una manera plàcida.
A partir de l’any 1940 el règim de Mussolini, d’acord amb Hitler, va aplicar una política de internamento libero de deportats de les zones de l’est d’Europa controlades per Mussolini, des d’on van ser enviats a pobles petits d’Itàlia i vivien en cases amb restriccions i controls diaris. I amb aquests deportats arriben Nìcola, un noi de la seva edat i el seu pare que fa de mestre clandestinament a casa seva. Amb ells Davide confirma la necessitat de saber, de conèixer més del món, de llegir, d’escriure, la qual cosa ja havia començat a intentar abans amb una amiga instruïda, la Teresa. Amb la il·lusió de la descoberta, a Davide se li van obrint els ulls i la capacitat d’anàlisi, el desig, els somnis i la llibertat.
És una obra dura, tendre, poètica i alliberadora que no us podeu perdre.