Tot el que necessites per anar al teatre

El jugador: La Ignífuga: Ens estem “jugant” els ideals fundacionals d’Europa ?

El jugador: La Ignífuga
17/04/2017

La companyia Igíifuga amb EL JUGADOR aposten per tornar a versionar un text clàssic, amb una versió molt lliure d’Albert Pijuan, allunyant-se una mica de la complexitat tècnica de l’última proposta KOHLHAAS, en la que s’utilitzava la retransmissió de vídeo en directe, inclús fora de la sala, al carrer.

Malgrat tot, no descarten deixar d’utilitzar els mitjans audiovisuals, perquè aquí també apareix una pantalla de suport on van apareixent esdeveniments puntuals de la història europea, en un intent de lligar la història de Fiodor Dostoievski, amb l’actual destrucció dels ideals fundacionals de la comunitat econòmica Europea.

En aquesta versió, el jugador Alekséi s’ha transformat en una dona, Aleksandra; tota la resta no ha variat significativament, malgrat que aquí únicament se’ns narra el que passa en el casino durant únicament 3 dies de tota la història; la resta de la novel·la se’ns explica, amb un monòleg de la protagonista al començament, que a nosaltres ens va resultar potser excessivament llarg … i també per part del personatge de Polina, amb una explicació sense escenificar del desenllaç de tot plegat.

Ens ha agradat la manera de com la companyia Ignífuga intenta barrejar l’argument de la novel·la amb els esdeveniments de l’Europa que coneixem i que comença a desfer-se com un terròs de sucre…. la història que en realitat ens vol parlar d’una pèrdua, en el procés en curs on la vella Europa és el principal i tràgic protagonista…. en una mena de premonició de la fi de l’Europa que coneixem.

També ens ha agradat la inclusió de la música electrònica en directe, a base d’interpretacions dels mateixos actors amb guitarres elèctriques, així com cantant algunes melodies, que serveixen com a transicions entre diferents escenes.

Una direcció força encertada de Pau Masaló, que al mateix temps apareix a escena com a crupier; malgrat tot, aquesta intencionalitat de barrejar l’argument de la novel·la amb els esdeveniments d’una Europa que es desfà, i que en principi ens agrada molt, el resultat final no ens ha acabat de satisfer, perquè no hem vist amb claredat aquesta dualitat a l’escenari, si no és pels titulars que van sortint a la pantalla de suport.

Potser esperàvem molt més d’aquesta proposta, i l’hem trobat molt més semblant a una representació convencional de teatre, en la que ens ha mancat més diàleg amb els espectadors, perquè la quarta paret no l’hem vist desaparèixer en cap moment, si no és pel fet que algun dels intèrprets s’ha passejat per la sala puntualment.

No ha ajudat tampoc massa en la nostra valoració, unes interpretacions que ens han semblat força desiguals, exceptuant potser a l’actriu Marina Congost (en el paper del jugador), que té moments realment magnífics, així com la col·laboració extraordinària de l’actriu Saskia Giró, que complirà amb aquesta intervenció el 55 aniversari de professió, als sus 77 anys d’edat, que ha estat potser la interpretació més reeixida, divertida i creïble de tota la representació.

Si voleu llegir l’apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ

← Tornar a El jugador: La Ignífuga