El monstre necessita ser estimat i ser vist com humà

Està basada en un text romàntic que va publicar Gaston Leroux al 1910 que va ser adaptat i musicat per Andrew Lloyd Webber al 1986 i posteriorment se n’han fet moltes versions cinematogràfiques. Un geni desfigurat des del naixement i rebutjat per la societat pel seu aspecte, viu amagat a les entranyes del Teatre Garnier composant música i sentint totes les peces que es toquen i canten al teatre. S’enamora apassionadament d’una jove soprano a qui ha ensenyat a cantar en secret. La història és ben coneguda per tothom i m’agradaria destacar-ne la potència del text amb temes com l’amor obsessiu, el desig de ser estimat, la soledat per l’aïllament forçat, el rebuig social, la incomprensió, l’atracció que pot exercir un geni tot i la desfiguració. Al 1756 Jeanne-Marie Leprince de Beaumont escriu una versió abreujada de La bella i la bèstia i la va convertir en un conte per infants. La compassió de la Bella pel monstre el redimeix. Victor Hugo va escriure més tard (1831) El Geperut de Notre Dame. Quasimodo el campaner deformat i sord s’enamora d’Esmeralda perquè és de les poques persones que el tracta amb compassió. Tots tenen en comú que algú pot veure la bellesa interior malgrat l’aparença externa. No és casual que sempre siguin dones les que tenen la capacitat de veure’l i els inspirin compassió.
L’adaptació musical de Lloyd Webber és una meravella, s’adapta perfectament a tots els moments i sentiments de tots els personatges. Jo destacaria La música de la noche (the music of the night) que canta el fantasma demanant-li a Christine la rendició davant la música de la nit. Daniel Diges està esplèndid en aquesta cançó especialment. El duo de Christine i Raoul (fantàstic Ruben López), Todo lo que te pido, (all I ask of you) és una delícia i una declaració d’amor d’ells dos. S’ha de ressaltar també la preciosa cançó de Christine que parla del record del seu pare: Wishing you were somehow here again. És un dels moment més emocionants del musical i en el que Ana San Martin pot confirmar la meravellosa veu i el seu gran registre vocal que ja ens havia mostrat a Mar i Cel la temporada del 2016.
Tots ells van sentir tanta emoció per l’acompanyament dels 14 músics del fossar dirigits per Miquel Tejada que va ser aplaudit reverencialment pel públic quan va sortir.
La posada en escena és espectacular. La direcció i disseny d’escenografia de Federico Bellone és impressionant, els efectes especials, el so i la il·luminació són sorprenents. Deixeu-vos sorprendre. Aneu-hi i ho veureu.