Musical multipremiat, èxit primer a l’off Broadway (salvant les distàncies, una mica com aquí, del Gaudí va fer el salt al Victoria). Llibret interessant, no rabiosament actual (es basa en text del s. XIX), que no vol dir anacrònic, bona música rock en directe que també dóna cabuda a peces íntimes, un himne (Bla, Bla, Bla!), molt de talent i la passió de tots els involucrats que arriba a platea.
En un documental estranyíssim (Mommy dead and dearest) es deia que per molta sobreprotecció/ocultació/repressió, la sexualitat adolescent sempre s’obre pas i trenca totes les barreres que se li hagin posat. I d’això tracta, entre d’altres, aquesta obra. el descobriment del sexe, els seus misteris i el mur de silenci que l’envolta. Cert que avui dia no n’hi ha cap, de desconeixement, però hi ha més temes: la rebel·lia, la repressió, el difícil trànsit de l’adolescència, el suïcidi juvenil segueix sent una plaga, hi ha embarassos adolescents no desitjats, la violència domèstica està present… El despertar no és senzill. Hi ha drama i tragèdia que es recondueix de manera que surts ple d’energia, sabent que les flors brollaran tot i que voldrien més sol.
El jove repartiment, molt preparat, dóna vida a personatges amb caràcters ben diferenciats però sense estereotips, intensos com ho són aquells anys. Destaquen els números corals, protagonistes masculins, Víctor Gómez (Dies Normals) i Eloi Gómez (Generació de merda) i l’eficaç contrapunt dels adults Mingo Ràfols i Rosa Vila/Roser Batalla.
No necessita gairebé escenografia ni grans efectes gràcies a una il·luminació impecable i, ara sí, so de qualitat i, especialment, el treball coreogràfic i de moviment excel·lent d’Ariadna Peya.
El millor: un aspecte pel que tinc dèria, que no només els protagonistes de les escenes estiguin interpretant sinó que tothom que està a l’escenari actuï, petits detalls, moviments… que cimenten la credibilitat.
En RESUM: un interessant musical, que ajuda a viure com a pròpies les pors i ganes dels joves d’obrir-se a un món que ja estan vivint i sense ajuda de ningú, amb molta qualitat interpretativa, de música, de cant, coreogràfica…ple d’il·lusió i fe en el que fan.