El desig del cor: Precisió de bisturí

El desig del cor
17/02/2022

Caryl Churchill és una de les dramaturgues més estudiades i representades del Regne Unit. Fa ja molts anys que explora els abusos de poder, la política sexual i l’alliberació feminista a través de dramatúrgies úniques, originals, allunyades del naturalisme i dirigides cap a una exploració dels cossos individuals, familiars, polítics i econòmics que conformen la societat capitalista—patriarcal—contemporània.

El desig del cor n’és un exemple. Escrita a finals dels 80, s’hi endevinen influències de Brecht —certs moments d’èpica escènica…— o Artaud —esquitxada d’instantànies performàtiques, seqüències i moviments carregats de tensió, absents de paraula, que permeten entendre, o més aviat, experimentar, la violència a l’ombra de la realitat aparent.

L’obra ens presenta una mateixa escena, una mateixa seqüència espai-temps, de forma reiterativa, prenent com a referència els diferents punts de vista (reals i imaginaris, somàtics i psicològics) dels seus protagonistes. Una fragmentació de l’espai i del temps que ens dóna l’oportunitat d’observar, des de diferents perspectives, com viuen una mateixa realitat les diferents persones (o arquetips familiars) que en formen part.

Observem, així, una dissecció de patrons culturals, familiars i emocionals feta amb el mateix bisturí amb el qual l’autora esquinça, també, el llenguatge. Tot, amb la intenció de fer brollar les tensions més íntimes que existeixen entre els membres d’una família, una família qualsevol, carregada de dependències, ferides i retrets. D’amor i d’odi.

Pel que fa a la posada en escena, tots i cadascun dels membres de l’equip aconsegueixen trobar la tonalitat perfecta que demana la peça; des de la direcció, sensible i curosa amb un material dramatúrgicament complex, fins a cadascuna de les interpretacions precises, exactes, captivants.

Destacar, finalment, les excel·lents feines de Llorenç Balaguer i Eduard Mauri, en la creació de les atmosferes sonores; així com la de Quim Algora, amb una il·luminació inquietant, que aconsegueixen, en conjunt, un espectacle hipnòtic.

← Tornar a El desig del cor