Al Teatre Lliure de Montjuïc, a la Sala Fabià Puigserver si respira “teatro del bueno”, d’aquell que recordes amb el pas dels anys, està exhaurint totes les entrades a mida que passen els dies i les recomanacions corren de boca en boca, Lluís Pascual ens proposa un espectacle rodó com el Sol, com la Lluna i com la Terra que il·luminen l’escenari , ple de poesia com la veu, la paraula i el cor que posen tots els actors-intèrprets, musics-cantants, no vull destacar un més que altres, per què aquest Caballero de Olmedo de Lope de Vega, és una obra coral que entra directe en vena, com una droga que fa que estimis el teatre més que mai. Aneu a veure-la, no us perdeu aquesta creació teatral de la recent creada Kompanyia del Lliure i la Joven Compañia Nacional de Teatro Clásico.
I si a sobre surts i et pares a mirar l’exposició dedicada a l’Anna Lizaran, respirant els vestits que va lluir, recordant moments viscuts com espectadora dels seus treballs amb les fotografies i fent de voyeur de racons personals amagats darrera dels plafons…us asseguro que els sentiments són vius i fins i tot els ulls sense voler, esdevenen humits.