La gala de Madrid, la flor de Barcelona

«Que de noche le mataron, al Caballero… la gala de Medina, la flor de Olmedo», diu la cançó popular en la qual Lope de Vega va inspirar-se per escriure l’obra. I la presencia d’aquests versos (una celebració, unes ombres que sotgen…) fets cante jondo, converteix el muntatge del Teatre Lliure en tota una experiència.

El talent de Madrid i Barcelona es sumen, igual que a la història un cavaller i una dama arreplegaven l’orgull de les dues ciutats, per a fer un muntatge on els versos clàssics i l’escenografia moderna es fusionen a la perfecció. Un espai que és molts espais, una poesia que batega al ritme d’uns músics brillants (i molt salats!), i les actuacions d’uns actors molt joves que demostren créixer amb els reptes. L’alcavota Rosa Maria Sardà i Tello, Pol López, posen l’espurna d’humor que és la guinda del pastís. Així sí que és un plaer reviure els clàssics!