El Bufón del Rey Lear: Jo vaig conèixer Lear

El Bufón del Rey Lear
2/12/2017

La relectura que de El rei Lear fa aquests dies Felipe Cabezas a la Sala Fènix és un muntatge ple d’encerts, el primer de tots, el punt de vista: la història d’aquest rei i les seves tres filles ens l’explica el bufó del rei. El bufó no deixa de ser un actor, un còmic, la qual cosa permet l’autor i protagonista del monòleg prendre distància i riure’s una mica de tothom, inclòs ell mateix. Com dèiem, és un actor, i això li dona l’oportunitat de reflexionar al voltant del seu ofici, del del bufó, però també del d’en Cabezas, mitjançant escenes que interrompen breument la història, en les que l’actor se surt del personatge i deixa espai a l’home que treballa fent d’actor.

La gran virtut, però, de El bufón del Rey Lear és el to que han trobat el protagonista i el director d’actors (Jordi Pérez) a l’hora d’explicar-nos la seva versió de la història de Shakespeare. Un to com de xiuxiueig que assoleix un nivell d’intimitat molt notable. Molt destacable el joc de màscares i l’habilitat a l’hora de donar-se la rèplica a sí mateix amb diversos personatges en un exercici de virtuosisme que en cap moment cau en l’esquizofrènia escènica que podríem témer.

La vigència i la potència del text ens arriba amb tota la clarividència del seu autor (no calien les referències a l’actualitat política) en un muntatge que et fa venir ganes de repetir.

← Tornar a El Bufón del Rey Lear