Tot el que necessites per anar al teatre

Èdip: Una posada en escena molt estàtica, massa

Èdip
22/04/2018

Dimarts passat finalment vam poder veure aquesta proposta d’Èdip al Teatre Romea, proposta de la qual esperàvem molt pel que vam escoltar a la roda de premsa i pels comentaris llegits en les xarxes.

I ens ha tornat a passar, hem sortit del teatre decebuts i amb la sensació de buidor que dóna no complir expectatives. També hem de dir que en aquest cas, hem tingut discrepàncies entre nosaltres dos, perquè a l’Imma no li ha desagradat del tot, en canvi a en Miquel l’ha arribat a avorrir.

ÈDIP agafa el text de Sòfocles, “Èdip, rei” com a base, versionat per Jeroni Rubió Rodon i inclou fragments d’altres obres de Sòfocles, algun petit fragment de Wadji Moawad i de Borges.

Una proposta amb dramatúrgia de Marc Artigau i la direcció d’Oriol Broggi.

La proposta no arriba a commoure potser pel fet que avança amb molta lentitud i a unes interpretacions fredes i distants.

La posada en escena és molt estàtica, massa, … amb els actors que sovint escolten immòbils les paraules que pronuncia Èdip, la foscor, un vestuari intemporal i sense color, i la manca de música (tret del moment inicial i la magnífica cloenda amb Clara de Ramon), provoquen en el públic un relaxament que a estones pot portar a l’avorriment.

Únicament el personatge d’Èdip, interpretat per Julio Manrique mostra emocions i moments de fúria o desesperació, la resta dels personatges mantenen la seva fredor i hieratisme.

Interessant i destacable el duel entre Creont, Marc Rius i el mateix Èdip.

La resta de la companyia formada per Clara de Ramon, Mercè Pons, Carles Martínez, Miquel Gelabert i Ramon Vila interpreten correctament els seus papers, malgrat que hem de dir també que, en el cas de Carles Martínez no va estar capaç de projectar la veu fins al fons de la sala del Teatre Romea, ja que nosaltres a la fila 13,  teníem que fer esforços per entendre el que deia.

Una proposta que s’ha de veure, però que a nosaltres ens ha decebut força.

Si voleu veure la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Èdip