Tot el que necessites per anar al teatre

Dybbuk: Seràs algú altre

Dybbuk
26/02/2017

És plaent poder començar a resseguir la trajectòria d’una companyia jove. Aquest és el cas de Sixto Paz, que des de 2013 ocupa un lloc preeminent a l’escena barcelonina amb una proposta sòlida que entén el teatre com un espai (també de temps) per a preguntar-nos coses sobre nosaltres mateixos, sense embuts i amb el màxim d’honestedat que estiguem disposats a posar sobre la taula.

A “Pulmons”, a “L’efecte” o a “hISTÒRIA”, Sixto Paz ja havia dissenyat personatges que miren de comprendre’s els uns als altres i a sí mateixos, sovnit amb desesperació. “Dybbuk”, el text més important de Jan Vilanova fins ara, i el muntatge més reeixit de Pau Roca, participa d’aquest mateix element essencial de la companyia, però n’afegeix d’altres que suposen un pas més en el seu projecte.

Però primer l’argument. Vilanova es fixa en Romain Gary, un premi Goncourt real que durant dècades va enganyar el món fent-lo creure que Émile Ajar, un escriptor fictici creat per ell mateix per demostrar a la crítica que li havien penjat una etiqueta, existia. Serà el nebot del propi Gary, Paul Paulovich qui es farà passar per Ajar, que acabarà guanyant també el Goncourt. Però tots dos aguantaran l’engany inexplicablement.

El text de Vilanova s’articula a partir de dos preceptes molt potents. El primer és l’enorme paradoxa de l’escriptor, del creador que busca reconeixement i, per tant, presència, però que, per a tal cosa, ha de desaparèixer, ha d’ocultar-se. Gary aspira a recuperar el prestigi intel·lectual i l’única manera que troba de fer-ho és deixant de ser ell mateix, essent algú altre, tal i com ho fan els acotrs. D’altra banda, i en segon lloc, una fonda reflexió sobre l’estatut de la ficció. Gary, un creador de ficcions, s’inventa la seva obra mestra, Emile Ajar, l’impostor, i es reinventa a sí mateix incrustant-s’hi també en la seva ficció.

La direcció de Pau Roca aprofundeix en la naturalesa del fet creatiu. Una pissarra gegant servirà perquè els personatges hi escriguin els noms de tots els qui, d’una manera o d’una altra, tindran alguna cosa a veure amb la història. I el Romain Gary de Roca acaba gaudint de la seva obra, que, confós en la ficció, sembla trobar el sentit a la seva vida.

Quatre gran intèrprets que diuen el text amb sobrietat, sense la canterella afectada que tant ens hem acostumat a escoltar. “Dybbuk” és la història d’un frau, d’un intent de desaparició, que esdevé una nova baula en la història d’una companyia important que aposta pel teatre de la valentia i de l’honestedat.

← Tornar a Dybbuk