I això de la òpera líquida no es deu haver inventat per a mi. Aquest Dido i Enees de nom llarg, llarguíssim vol ser una relectura del llibre IV de l’Eneida de Virgili en clau contemporània, o sigui Unió Europea, mercats, etc… Jo estic obert a tot, però em sembla que aquesta vegada s’ha especulat massa, fins a arribar a aquell punt que alguns filòsofs etiqueten com a “palla mental”. Bona posada en escena, bons intèrprets, però la resta… Em dona la impressió que quatre compositors diferents són massa penya per una sola obra.