Fa uns dies vaig llegir que al Teatre La Vilella, es representava una proposta teatral per a UN SOL ESPECTADOR…. i com us podeu imaginar, no em vaig poder estar. Aquest passat diumenge, sortint del Teatre Romea, vaig fer camí cap allà.
Es tracta d’una mena de viatge poètic i itinerant pels carrers i racons que són força desconeguts, al voltant de La Vilella. Un recorregut circular d’uns 45 minuts, que com espectador fas tot sol, però sempre cuidat al màxim per una o vàries persones que t’acompanyen i que et van indicant el que has de fer en tot moment. Abans de començar em demanen que intenti no parlar durant tot el recorregut i sobretot que intenti tenir les orelles ben obertes, per gaudir al màxim de la proposta.
En sortir al carrer em donen una petita maleta i després d’acompanyar-me uns centenars de metres m’indiquen que haig de continuar el camí tot sol indicant-me pel carrer on hauré de girar més endavant. Així ho faig i tot seguit em trobo amb una noia que serà la meva guia durant tot el recorregut. Ella és Magda-Lena Staniewicz, la creadora d’aquesta experiència.
En silenci em fa asseure al costat d’ella i plegats obrim la maleta, on és trobem una petita caixeta que conté unes petites flors, una petita i bonica pedra, una espelma, llumins i una petita cartolina blanca, on em demana que pinti una CASA. Segueixo les seves instruccions en silenci … i evidentment pinto una CASA d’un Cargol, que per mi és el símbol de viure la vida tranquil·lament, paladejant-la a cada moment, el mes a poc a poc possible, per gaudir-la al màxim, sense presses.
A partir d’aquí, continuem caminant i trobant missatges plens de poesia a les esquerdes de les parets del nostre recorregut o als forats dels arbres. No sempre podré disposar de tots els meus sentits i quan un d’ells quedi mancat, hauré de confiar amb la dona que m’acompanya i que en “mima”…
No explicaré res més d’aquesta proposta teatral, per no fer espòiler, perquè crec que l’experiència és molt millor fer-la per un mateix i deixar-se sorprendre en cada minut, tot escoltant la veu dolça de Magda-Lena Staniewicz, en veu baixa, gairebé un murmuri, que va desgranant poesia i missatges que et fan replantejar una forma de viure.
Una experiència que m’ha agradat molt viure; un luxe poder-ho fer en companyia de l’autora de la proposta. Un moment màgic ple de bellesa poètica. Una creació teatral que pots viure com l’únic espectador…. i això per si sol és tot un luxe irrepetible.
Per veure l’apunt original sencer, només cal clicar en aquest ENLLAÇ