Tot el que necessites per anar al teatre

Diario de una orientadora de sala: Somniar en 140 caràcters

Diario de una orientadora de sala
23/07/2017

Perquè la Vicky, la futura actriu, per fer una mica de pasta i poder emancipar-se es veu obligada a treballar de Orientadora de Sala, una feina de merda que l’obliga a estar vuit hores dreta, aguantant el mal de peus, sense parlar, excepte quan adverteix als turistes: fotos sin flash, por favor; no sobrepasen el cordón de seguridad. Que pot fer, doncs? Somniar i traslladar les seves fantasies a un compte de Twitter, i sí, deixa anar la seva imaginació que és l’únic que té a l’abast.

Teatre interessant, molt divertit i desinhibit; diferent del que es fa per aquí, i per això sol la val la pena; a més La Badabadoc és una sala preciosa, d’aquelles de teatre de proximitat que valdria la pena que entre tots els aficionats la cuidéssim.

 

 

 

 

 

Crítica completa »  http://bit.ly/2eFu2u3

← Tornar a Diario de una orientadora de sala