Amb Déu és bellesa, Parking Shakespeare proposa un radical canvi de registre respecte la mena d’espectacles que ens té acostumats. Una aposta pel teatre sensorial i la investigació amb materials que acompanya a un text finlandès de l’any 2000 que es basa en una novel·la de 1959 i que intenta reflexionar sobre la recerca de l’art i la bellesa (que per l’autor són la mateixa cosa).
Malgrat l’espectacular posada en escena, el text resulta deliberadament fosc, pretenciós per moments i proposa un reflexió sobre l’art i el patiment de l’autor que, a aquestes alçades, té un punt romàntic francament carrincló.
Un muntatge complicat de païr en el que costa entrar.
Més informació a Somnis de teatre