Les relacions es sotmeten a estrès en moltes situacions. Hi ha ocasions en què allò que semblava una bona idea, com compartir pis o treballar en un projecte unides, fa que les persones es mostrin d’una manera diferent davant d’aquelles amb les que compartien un vincle especial. I veure una altra cara d’algú a qui es creu que es coneixia completament a vegades surt bé i d’altres no.
La companyia Las Huecas exposa en aquesta obra, que juga amb disciplines diverses i utilitza el meta teatre, fins a quins límits pot arribar l’amistat quan es decideix treballar en una mateixa representació creada y dirigida per quatre amigues.
Descobrir a el treball d’aquesta companyia és un impacte visual i un xut d’energia. La seva curiositat artística està impregnada en l’obra i les seves diferents disciplines. Comença una comèdia i acaba en un concert, res d’allò que es pugui esperar és el que es trobarà a l’escenari. Aquest factor de sorpresa i tafaneria per com es desenvoluparà la producció és el que manté, en certa manera, a l’espectadora enganxada. No se sap cap a on anirà la narració ni quina serà la idea que haurà creuat les seves ments per exposar-la davant del públic.
L’inici és una confusió intel·ligent i molt ben treballada que provoca ja un interès exponencial al pati de butaques. El text i el moviment funcionen a favor de l’escena i dels seus personatges. I quan ja l’espectadora creu que ha entrat en el món que es representa, un gir inesperat de moviment i performance desestabilitza la creença general de saber què passaria.
Tot i que és inesperat i estimulant cada canvi de direcció de l’espectacle i la seva posada en escena, son precisament aquests salts els que afecten al missatge que es pretén donar. L’espectadora queda suspesa en el no enteniment d’algunes de les seccions, compra el conjunt i es meravella en la plasticitat de tot plegat, però queda perduda en la història.
Les vuit intèrprets omplen l’escenari amb força i entrega total, creant una atracció inequívoca amb el públic, portant-lo de la mà fins al moment final d’aquesta dissertació sobre els camins de l’amistat.
Un espectacle que no deixa indiferent.