Llums, colors i una escenografia audiovisual que et trasllada a l’Antàrtida, a la neu i el fred. D’aquesta manera s’inicia el moviment a l’escenari i quatre encaputxats/ades comencen a cantar amb l’acompanyament d’un cos de dansa. L’espectacle ha donat el tret de sortida oficialment, però és quan sonen les primeres notes de “Me cuesta tanto olvidarte” que l’espectadora es rendeix a la màgia de la música. Així comença el viatge, amb l’emoció a flor de pell.
Cançó rere a cançó se succeeixen els records en una platea que no pot evitar cantar cada tema (o gairebé tots, depenent de l’edat) i acompanyar, d’una manera molt humil, als grans cantants que componen aquest espectacle-concert en homenatge a Mecano. Gran elecció de veus i de temes a interpretar per cadascú. La veu de Tania Simón al compàs del calaix, el contrabaix i la flauta travessera a “Una rosa es una rosa”, Mireia Orrit delicadament pessigant l’ànima amb “El fallo positivo”, Lieta Molinet esquinçant-se a “El blues del esclavo”, Mikel Herzog Jr. emocionat al piano tocant i cantant “Aire” o Aser León fent de mestre de cerimònies i demostrant les seves capacitats vocals amb el beatbox, son petits exemples de la quantitat de talent que puja a l’escenari en cada cançó.
Amb l’energia potent i adequada per a l’estat anímic de cada tema s’incorporen ballarins i ballarines que exposen l’emoció més pura i íntima de cada nota i cada paraula que es canta. El públic nota com els hi flueix l’energia i la il·lusió en cada actuació i això es contagia al pati de butaques. Una entrega que també comparteix la banda que toca en directe i que es deixa emportar a cada cançó (si podeu, visualitzeu als músics mentre toquen, és meravellós el que es pot observar).
La matèria prima és bona – les cançons de Mecano-, l’equip es deixa la pell i el talent a l’escenari, i tot això s’emmarca en una posada en escena protagonitzada per unes pantalles gegants on es reprodueix un material audiovisual cuidat al detall, que sap jugar molt bé amb la narrativa i trasllada a l’espectadora a l’imaginari de les cançons que s’interpreten, obligant-la a deixar-se emportar en aquest viatge increïble.
Tot el que es pugui dir quedarà curt, perquè l’experiència és única. Espectacle per cantar, emocionar-se, ballar, recordar i riure.