Corta el cable rojo ja va per la seva desena primera temporada a Madrid. Aguantar a la capital amb un mateix espectacle la barbaritat d’11 anys és molt, però que molt meritori. I no m’estranya que hagin aguantat tants anys en cartellera. L‘espectacle és fresc i molt dinàmic, és un xou d’impro i, com en totes les obres d’aquest estil, el públic participa proposant frases, estils musicals o gèneres cinematogràfics perquè els tres actors en escena improvisin una història fent ús del que proposa el públic.
De vegades aconsegueixen sorprendre amb el seu enginy un públic lliurat i d’altres no tant. Els actors no eren altres que Rubén Tejerina, Mai Boncompte i Manu Pradas. Els dos nois van fer una ostentació d’enginy i destresa vocal en totes les seves intervencions (potser destacaria una mica per sobre de la resta Rubén Tejerina), deixant, potser, Mai Boncompte una mica enrere. L’espectacle consta de deu blocs diferenciats en què els tres actors demanen al públic diverses propostes per a ells improvisar (algunes vegades creant una cançó sobre la vida d’algú del públic escollit a l’atzar) sobre el que s’ha dit. És veritat que quan has anat a més d’un espectacle d’impro, t’adones que les propostes del públic són, de vegades, similars i les històries creades pels improvisadors també. Però amb tot, aquest és un espectacle de molt alt nivell, que, estic segur que farà esclatar a riallades a qualsevol espectador, per exigent que sigui.