O així ho he vist jo. Aquesta vegada Purtí s’ha allunyat del rigor de Operetta i ha optat per un espectacle per a tots els públics (i no parlo de “moralitat”, de veure un pit o una cuixa, al estil dels anys cinquanta). Em refereixo a públic de familia completa amb avis i nets, i de picar de mans quan toquen algunes cançons. De músics que baixen de l’escenari per recollir espectadors i fer-los pujar i simular que toquen. Estic segur que hi ha gent que això els hi encanta. Doncs al Condal hi trobaran l’espectacle adequat i s’ha de dir tot: ben fet.
Enllaç copiat!