Tot el que necessites per anar al teatre

Con-tacto y Pasajes: Dansa d’una sensibilitat i bellesa realment extraordinàries

Con-tacto y Pasajes
24/03/2017

Piedad Albarracín és l’autora i ballarina dels dos espectacles que hem pogut veure; ha viatjat des de Londres, on resideix, per presentar la seva última coreografia de dansa contemporània juntament amb en Thomas Hands, “Con-tacto”.

Comencen parlant, ell en anglès i ella en castellà i expliquen els seus desitjos d’iniciar una relació, de conèixer tot l’un de l’altre, d’endinsar-se en la personalitat de l’altre, però sempre amb el límit del que l’altre vol donar a conèixer, del que vol compartir.

Una relació que s’inicia pausadament, un apropament no invasiu, només ple de desitjos de saber i de compartir. Com ens explica la mateixa Piedad després, en aquesta peça han volgut “ballar” la seva relació de parella, com la van iniciar i com s’ha consolidat, basada en el tacte i el respecte mutu.

Una peça d’una tendresa i bellesa realment extraordinària.

Per la segona de les peces, “Pasajes”,  dissenyada per aquesta sala, ha comptat amb la col·laboració de l’Andrea Just i la Marta Tejada de la companyia de dansa HandMadeDance de Barcelona.

Aquesta segona proposta ha estat dissenyada especialment per aquesta sala, abastant mil·limètricament l’espai. Comença amb una petita projecció i s’inicia amb el caminar pausat i repetitiu, d’una de les ballarines, l’Andrea Just, al voltant de l’espai, un moviment que repeteix una vegada i un altre. Els moviments de les altres dues ballarines, la Marta Tejada i la mateixa Piedad s’incorporen a l’escena, i es van sincronitzant, a poc a poc fins a acabar les tres repetint un mateix moviment, caure i tornar-se a aixecar, caure i tornar-se a aixecar.

Ens va explicar la Piedad que en aquesta peça vol parlar dels records de la vida, que les tres ballarines representen tres edats de la mateixa vida i els records es van repetint de manera persistent i es fan més grans i més profunds a mesura que la vida avança. I el moviment final mostra que la vida és un continu caure per tornar-se a aixecar.

Una acuradíssima il·luminació i música en directe, amb el violí de Felipe Escalada, han arrodonit aquestes dues peces d’una sensibilitat i bellesa extraordinàries.

Si desitgeu llegir la valoració original, nomès heu de clicar AQUÍ

← Tornar a Con-tacto y Pasajes