L’any passat es va complir el cinquantè aniversari de la Revolució dels Clavells a Portugal, i a finals del 2025 també en farà cinquanta de l’inici de la transició espanyola. Moments claus, i gairebé paral·lels, de la creació i del naixement de la democràcia a la Península Ibèrica. Una democràcia ara mateix menystinguda i a estones amenaçada que, malgrat tot, encara resisteix. Emma Riverola, de la que ja vam veure Puertas abiertas sobre els atemptats a Paris del 2015, s’ha decantat finalment per la revolució del país veí i ens ofereix el diàleg desencantat entre dues persones que hi van jugar un paper rellevant i decisiu.
La pèrdua dels ideals, el desencís de la política, les oportunitats perdudes, un futur incert i amenaçat… Tots aquests temes, i alguns més, tenen cabuda a l’obra de Riverola. Durant 80 minuts assistim a una conversa plena de retrets i tocada d’una certa nostàlgia pel passat i per uns temps que ja no tornaran a ser iguals. De fet, estem davant d’un text interessant, reflexiu i plenament actual que potser s’enreda cap a la part final, quan les exigències de la trama fan perdre una mica de vista l’objectiu principal. Per sort, un final didàctic i molt directe ho acaba redreçant tot.
Abel Folk i Silvia Marsó aporten tota la seva experiència i aguanten tot el pes de la història, encara que a estones es jugui a forçar excessivament una naturalitat que ja està a la base de la trobada entre els dos personatges. També sobren, pel meu gust, els trencaments de la quarta paret i la interpel·lació directa amb el públic. Però, sigui com sigui, estem davant d’una peça que aborda temes de gran actualitat i que pot interessar a tots aquells espectadors i espectadores que busquin alguna cosa més…