Silvia Munt porta a l’escenari el text de Lucas Hnath Casa de nines, 20 anys després. Aquesta obra planteja una possible segona part de l’obra d’Henrik Ibsen Casa de nines. El text és molt interessant, ja que proposa el retorn passats 20 anys de Nora, protagonista de l’obra d’Ibsen, després d’haver abandonat al seu marit i als seus tres fills. D’aquesta manera, Silvia Munt posa correctament en relleu les quatre perspectives diferents, a partir de quatre personatges (Nora, marit, dida i filla), d’una mateixa experiència. Així, considerem que la proposta textual es magnífica, la qual queda totalment subratllada per la gran representació que els quatre actors fan.
L’obra dona una gran importància a la paraula, motiu pel qual l’escenografia i la il·luminació són molt senzilles i limitades: en primer lloc, no es necessita cap tipus d’atretzo especial i, en segon lloc, s’evita que l’espectador desviï la seva atenció dels discursos. Aquest pes tan gran que agafa la paraula fa que a l’obra li manqui certa acció, de manera que en ocasions els llargs monòlegs que mantenen els personatges poden provocar que l’obra es faci una mica redundant i llarga. Tot i això, considerem que tot el que es planteja en aquestes converses i reflexions és molt interessant.
Com a conclusió, destaquem que és una obra que funciona prou bé i que encara que sigui una possible segona part d’una altra obra, no cal haver-se llegit l’obra original per poder entendre-la. És una posada en escena que funciona autònomament.