Carn humana és la nova proposta que podem veure actualment a la Sala Atrium. Josep Julien fa una nova obra escrita i dirigia per ell-
Carn humana entrem en la intimitat aparentment tranquil·la d’una família formada per una parella i el seu fill adoptat. El que al principi sembla una situació domèstica convencional, una normalitat còmoda i reconeixible per a diferents pares, comença a esquerdar-se fins a revelar una xarxa de tensions soterrades, pors, desitjos i contradiccions profundes.
Aquesta és la base inicial del nou espectacle escrit i dirigit per Josep Julien, guardonat amb el Premi Ciutat d’Alzira 2022, una peça que utilitza la quotidianitat per poder explorar les zones fosques i fràgils de l’experiència humana. Tot tenyit amb un humoer negre que a vegades incomoda per les situacions que podem veure.
Interpretada amb intensitat i gran complicitat escènica per Meritxell Calvo i Santi Ricart, l’obra es mou entre el humor negre i moments d’incomoditat de l’espectador
S’ha de dir que l’espectacle planteja una crítica molt fina però contundent sobre el món de les adopcions. Hi ha moments en què els personatges acaben parlant del procés com si estiguessin buscant un “producte” a mida, més que no pas un fill real amb una història i una identitat pròpia. Aquesta idea d’estar triant un article amb característiques desitjades, en lloc d’una persona, és incòmoda i deliberadament provocadora. L’obra deixa entreveure fins a quin punt les expectatives socials, la necessitat de control i la frustració poden portar els adults a situacions extremes i, fins i tot, absurdes. És un mirall incòmode, però necessari, sobre com gestionem els desitjos i les mancances en una societat que vol tenir-ho tot perfectament planificat. Pots veure la meva opinio sencera a l’enllaç