Mostrar-nos sempre feliços és el principal problema de moltes persones.
Càndid o l’optimisme (una versió lliure de la novel·la de Voltaire), juntament amb Les Penes del Jove Werther (una adaptació de l’obra de Goethe), i Els Miserables (una obra a partir del clàssic de Victor Hugo), formen part de la Trilogia de la Condició Millennial, escrites pel dramaturg i director Miquel Mas Fiol.
Càndid o l’optimisme va ser seleccionada en la convocatòria On el Teatre Batega de Teatres de Proximitat 2021.
Es va estrenar al teatre La Badabadoc el 2021. Des de les hores, ha fet gira per molts indrets de Catalunya (el 2022 a la Sala La Planeta, a la Sala Atrium durant la temporada 2022-2023), a les Balears (Teatre Inca el 2025), a altres territoris de l’estat espanyol i en altres països del món, com Uruguai, Argentina i Perú.
Com a tancament de cicle, s’ha programat al Teatre Lliure de Montjuïc, juntament amb les altres dues peces.
Càndid o l’optimisme és un espectacle de creació a partir del Càndid de Voltaire, des d’una mirada més actual. És una comèdia àcida on Mas Fiol, autor i director, fa un retrat d’una generació educada sota la falsa promesa de la felicitat.
Es tracta d’un monòleg interpretat per l’actor mallorquí Lluís Oliver.
A través del relat personal de la vida d’aquest actor, fil argumental d’aquest espectacle, l’autor ens parla de la falsa felicitat i ens fa reflexionar sobre l’autèntica realitat.
Una interpretació brutal, d’una exigència brutal, tant pel que fa a la memòria, com físicament, davant la interpretació d’un personatge càndid, superat, estressat i sobrepassat pel fet d’estar feliç tot i les adversitats que l’envolten. Ho fa amb molta naturalitat, i això fa que connecti amb el públic.
Des de l’humor i la ironia, i partint de la crítica de l’ofici de l’actor, l’autor ens parla sobre certs mals del capitalisme i la hipocresia social.
L’obra combina diferents llenguatges teatrals com el monòleg stand-up, la dansa, el cant i els audiovisuals.
La posada en escena és una espècie de joc metateatral, formada per diferents escenes, en les quals es toquen moltes temàtiques, com la religió, la sexualitat o la política.
Càndid o l’optimisme fa que ens qüestionem, per què la felicitat sembla haver-se convertit en una obligació?
Perquè aquesta obsessió per arribar a la felicitat ideal?
Existeix la situació ideal? La felicitat ideal? L’amor ideal? La vida ideal?
Fem tot el possible per estar feliços i això a la llarga genera ansietat, frustració i angoixa.
De la mateixa manera que Voltaire va mostrar, amb una fina ironia, el contrast entre les idees optimistes que exposava el personatge Pangloss (caricatura de l’optimisme), en què estava convençut que allò que passava era el millor que podia passar i que vivia en el millor dels mons possibles, envers la resta de personatges, que són conscients de les situacions reals, Mas Fiol ho fa per denunciar la societat del segle XX i la situació actual del món, com les guerres, l’arbitrarietat de les religions, la fastuositat de les monarquies europees, els líders polítics, l’escalada de l’extrema dreta a escala mundial, la necessitat de formar part de les xarxes socials… Això sí, don’t worry be happy.
Si teniu oportunitat, no us la perdeu!