CALÍGULA és una de les grans peces dramàtiques del seu autor, l’escriptor Albert Camus (1913-1960). Partint de la biografia de l’escriptor romà Suetoni sobre Gai Juli Cèsar August Germànic, personatge que ha passat a la història amb el sobrenom de Calígula. A partir d’aquest retrat, Camus crea aquesta peça teatral, que de fet és un conjunt d’obres integrades en una sola.
Mario Gas és el director d’aquesta proposta i ens ha portat el text gairebé com el va escriure Camus, amb independència del seu acord o desacord amb els missatges que transmeten. Un text magnífic i pertorbador que transmet l’absurd existencial, el patiment i la lògica del poder.
Calígula s’enfronta a l’absurd de l’existència després de la mort de la seva germana i amant Drusil.la, vol aconseguir l’impossible com tenir la lluna a les seves mans “simplemente porque aun no la tengo”. Obsessionat amb la recerca de l’absolut i enverinat de menyspreu intenta exercir la seva llibertat a través de l’assassinat i la perversió de tots els valors. “El poder brinda una oportunidad a lo imposible. De hoy en adelante, mi libertad dejará de tener límites“.
Rebutja l’amistat i l’amor, no creu en la solidaritat humana i obliga als que li envolten a prendre la paraula forçant que diguin el que vol sentir, portant-los a la desesperació més absoluta, acatant unes decisions arbitràries. Calígula no fa res per apaivagar els seus detractors, els humilia i els maltracta per aconseguir el que espera, la seva autodestrucció.
Pablo Derqui és Calígula i ens ha ofert una interpretació magistral del seu personatge, que ha interioritzat i fet seu intentat mostrar-nos la part humana del monstre. Un actor al qual nosaltres seguim de fa temps i que ja ens és una garantia afegida a l’hora de seleccionar un espectacle.
L’última escena, amb el seu crit, “todavía estoy vivo” ens ha deixat clavats a la cadira. Absolutament genial la seva interpretació.
Sens dubte ens han agradat també les interpretacions de la resta del repartiment destacant a Mònica López (Cesonia), Bernat Quintana (Escipión), Xavier Ripoll (Helicón) i Borja Espinosa (Quereas), i també els quatre personatges, corifeus, que en aquest cas representen la elite, la casta dominant que ostenten el poder econòmic Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricardo Moya.
La posada en escena l’hem trobat molt encertada i a nosaltres, també en contra del que hem llegit, no ens ha molestat en absolut l’escena “transgressora” d’un Calígula-Bowie… mes aviat tot al contrari, perquè ens ha relaxat una mica de tanta crueltat i fan el servei de petites pauses entre escenes terribles.
Creiem que si aquesta proposta “trencadora” hagués estat signada per un director estranger de renom internacional, hauria estat força aplaudida; pel que sembla aquí a Barcelona les critiques han estat unànime contràries …..serem els dos únics “rarets” que la recolzem ???
Una gran proposta que sense cap mena de dubte ens ha agradat i recomanem.
Si voleu llegir la nostra valoració original, només heu de clicar AQUÍ