Quan una persona ha passat per un mal moment o porta una ratxa d’entrebancs, decepcions i falta d’autoestima és quan aquesta és més vulnerable a donar per bo allò que realment no ho és. És aquest precís moment que és un objectiu molt fàcil per aquelles persones, sense escrúpols, que volen treure rèdit de manipular-les i els hi diuen allò que saben que esperen escoltar: que tot canviarà, tot millorarà i que la fórmula és fàcil i ràpida. Tot fal·làcies, però a una persona desesperada qualsevol bri d’esperança li serveix per agafar-lo amb totes les seves forces.
Miquel Mas Fiol escriu i dirigeix Burpees, una radiografia molt directa del món dels influencers, especialment aquells que asseguren que seguint els seus consells i prenent classes amb ells, amb una quota de subscripció, la teva vida s’arreglarà en un tres i no res. Evidentment, aquests perfils promouen la misogínia, la masculinitat tòxica i la falta de veure la realitat més crua. Aquest món dels Bro’ s’està estenent cada vegada més i Fiol mostra en el seu text com funcionen i el mal que fan.
El text és directe, clar i manté un ritme potent tota l’estona. Se situa en un punt de vista interessant, potser no gaire explotat, que és d’on surten aquests persones que fan de les xarxes socials el seu mode de vida. Els tres personatges principals i les seves relacions es van descobrint a poc a poc creant interès al públic i enganxar-lo per saber quin serà tot el relat. Es van donant pistes, que animen a l’espectadora a preveure cap a on anirà la història i això la fa amena. Això sí, potser és l’addició de masses subtemes al voltant de la vida dels personatges -la història de la família o d’Austràlia-, que no s’aborden profundament perquè no hi ha temps, el que fa que la narració no acabi d’encaixar del tot i de ser més compacta. Però, al final resol la trama d’una manera fina i encertada, i mostra una pinzellada més d’allò que es volia exposar. No tot sempre és clar.
L’escenografia és molt dinàmica i, amb l’ajuda de les càmeres i els telèfons mòbils, transporta al públic al món de les xarxes socials, les emocions i els inputs que produeixen cada dia, cada hora. Dins d’aquest marc magnífic trobem als tres protagonistes. Joan Sureda, Ann Perelló i Biel Montoro surten a l’escenari per donar vida a aquests personatges i transmetre cada aresta d’aquesta nova realitat. Destacada especialment Sureda amb la seva interpretació de diversos personatges que formen el context i la història principal. Ha sigut la gran descoberta d’aquesta obra i a partir d’ara no se li perdrà la pista. S’entrega al relat amb tota la força que té i això ajuda a viure la història i les capes amagades del seu personatge principal.
És una obra molt actual i necessària per posar sobre la taula un aspecte de les xarxes socials i les noves tecnologies que ara mateix es té per inofensiu, però que a mesura que avanci només deixarà víctimes pel camí. Anar-hi és, també, enfrontar-se a un/a mateix/a i adonar-se que potser el mòbil l’hem de deixar més a la butxaca que a les nostres mans.
