Tot el que necessites per anar al teatre

Bruno Oro: Immortal: Com és possible canviar de personatge a cada frase

Bruno Oro: Immortal
15/09/2018

Aquest dijous ens vam apropar al Teatre Club Capitol per veure el primer “solo” teatral de Bruno Oro en una comèdia creada per Marc Angelet i Alejo Levis.

IMMORTAL és una comèdia dramàtica futurista on Bruno Oro interpreta diferents personatges abocats a la immortalitat. Personatges molt reconeixibles als quals el fet de saber-se immortal els fa viure la vida d’una altra manera. Personatges que gaudeixen, pateixen o s’enfronten a la immortalitat.

Bruno Oro, al que hem vist treballar en 2013 a “La Rosa Tatuada” al TNC, i en 2015 a “Polònia, El Musical” al Teatre Poliorama, a banda de les incomptables ocasions en què l’hem vist a la televisió,  a “Polònia”, interpretant a l’Artur Mas o l’Angel Acebes,  ens ha tornat a sorprendre per la seva gran versatilitat en la interpretació maratoniana d’un munt de personatges, en una hora de representació.

Segons ha comentat Marc Angelet, coautor del text i director de la proposta, va ser en Bruno Oro qui va proposar escriure sobre el tema de la immortalitat abordant-lo d’una forma divertida i profunda alhora, generant moments dramàtics i d’altres còmics. Tot un repte que els autors van acceptar.

Tot un repte per l’actor que amb un ritme trepidant interpreta un munt de personatges canviant el gest, la veu i el moviment sense pausa. Una proposta que comença amb un ritme potser massa lent, malgrat que per sort s’ha accelerat i ha anat guanyant força a mesura que avançava la representació, amb una segona part realment extraordinària.

Nosaltres no som massa d’anar a veure monòlegs còmics, perquè s’allunya del teatre que més ens fa “trempar”, però hem de reconèixer que aquest actor, en Bruno Oro, té unes capacitats increïbles per interpretar diferents papers, fer imitacions molt creïbles i canviar de registre a cada frase … o inclús com en les escenes finals aquest show, gairebé a cada paraula. El seguim des dels seus inicis i hem de reconèixer que sentim una especial admiració pel seu treball.

Aquest espectacle, té algunes escenes impagables com la del metro, la diva-mort parlant per telèfon desesperada perquè es troba a l’atur o la visita al Vaticà i també algunes referències amb molt mala bava sobre temes d’actualitat com el del procés català, o les obres de la plaça de les Glories que continuaran inacabades d’aquí a dos segles.

Un final realment magistral a ritme frenètic, quan l’actor decideix abandonar el xou i és “atacat” pels personatges que un darrer l’altra s’hi neguen.

Molt recomanable si el que es desitja és passar una bona estona.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Bruno Oro: Immortal