Buscant al mes bo o al menys dolent

Bons i dolents és una obra escrita per i per a Joel Joan. La història parteix d’una situació aparentment quotidiana: dues parelles d’amics es reuneixen per a sopar, però el sopar es “complica” quan apareix una nova convidada amb una notícia bomba. A partir d’aquí, els secrets, les mentides i els retrets van sortint a la superfície, donant lloc a una comèdia d’embolic on els riures estan assegurats.

Nelson Valente dirigeix amb gran encert aquesta obra mantenint (com ell sap fer-ho) un ritme frenètic que manté l’atenció al pati de butaques. La batalla dialèctica, els gestos i alguns detalls com l’ús de drogues i alcohol per a donar més èmfasi a l’acció, estan servides.

L’escenografia mostra un pis aparentment normal en el qual no falta detall perquè cadascun dels personatges es mogui segons convingui al text donant a l’espectador motius per a mirar més enllà del primer pla.

En tot aquest context té també cabuda la reflexió ja que es posa en dubte el buenisme de la gent, aquest “voler ser sempre una persona amable i que cau a bé a tots”. On estan els límits de les nostres accions, som conscients del mal que podem arribar a fer quan actuem pensant només en el nostre propi interès? . Heus aquí una crida a mirar-se el melic i començar a ser qui realment som deixant de banda la hipocresía. Perquè tots som bons fins que ens convé no ser-ho.