Hi ha persones trencades, per la situació familiar, perquè la vida els ha portat per un camí que no esperaven o perquè el seu voltant va esclatar en un moment i mai es va tornar a recuperar. Algunes intenten canviar el rumb, d’altres simplement es deixen portar per la corrent i sobreviuen el dia a dia sense cap més esperança.
El text de Lluïsa Cunillé ens porta fins a una ciutat de l’Europa de l’Est, en un apartament on arriba una dona a qui li han cancel·lat el vol. El taxista que l’ha agafada la porta a casa seva on acullen hostes que paguen uns diners que els hi ajuda a tirar endavant. Quan aquesta dona arriba a l’apartament es troba amb la dona del taxista que li explicarà la seva història, després serà l’home qui expliqui la seva… i algun personatge més també ho farà.
L’obra té una premissa atractiva, l’entrada en l’univers d’unes persones que tenien una visió del seu futur, però que es va veure truncat per successos exteriors o inevitables que els van fer desviar-se i arribar on són avui. Tot això, envoltat d’una situació social i política difícil, crea un marc interessant per a l’espectadora. Però aquí es queda, malauradament, la seva atracció. El text és dens i poc dinàmic, especialment els primers minuts. És l’arribada del fill dels propietaris del pis la que li dona ritme a la narrativa i posa en marxa un altre cop l’interès del públic, refent una connexió que s’havia fet tediosa.
El repartiment funciona, més o menys, com el relat, comença creant unes expectatives que van disminuint a mesura que avança la trama. La direcció de personatges és poc fluida i, això, va alentint l’acció i l’atenció del públic. Els punts de llum els protagonitzen Quim Àvila i Albert Pérez, que aconsegueixen atrapar al públic en les seves intervencions.
És una producció que no aprofundeix en algunes de les parts més interessants de la trama i, per tant, deixa a l’aire coses que haurien pogut millorar el text, i que destina massa temps a moments estàtics de monòlegs d’alguns personatges que al final amb els seus soliloquis no aporten gaire a la història.