Blackface y otras vergüenzas
10/09/2019
Més enllà dels minstrels

En un moment de Blackface…, un dels personatges, que, com tots els altres, és interpretat per la Silvia Albert, s’escola entre bambolines i, per art de màgia, o més ben dit, per “art de teatre” és conscienciada de manera sobtada sobre el racisme estructural que regeix el seu entorn, el seu país. No és trivial aquest fet, potser és l’expressió d’un desig, fer teatre que remogui consciències, que influeixi en la societat.

En qualsevol cas, el teatre de la Silvia Albert mira d’incomodar, de convèncer-nos d’allò tan important al teatre que és que el que ens estan explicant té a veure amb nosaltres i no ens en podem desentendre. Albert fa servir dues estratègies igualment efectives: la primera és la presentació d’un conjunt de testimonis que dibuixen un fil invisible de la vergonya, dels silenciats, dels maltractats, dels derrotats per l’única visió i construcció de món, l’heteropatriarcal; en segon lloc, el canal que utilitza per a explicar-nos el que ens vol explicar és l’humor, de manera que, el contrast amb els moments més durs deixa glaçat l’espectador.

És interessant la idea que sigui una mèdium (a la Woopi Goldberg) qui ens presenti els testimonis, potser el mateix fet teatral és el mèdium que ha de transmetre’ns les experiències dels qui han patit modes de viure basats en la desigualtat, en la por i en la submissió. Amb bon criteri, la Silvia Albert defuig la catarsi col·lectiva, perquè no es tracta de sentir-nos part d’alguna cosa sinó de prendre consciència que vivim des del privilegi i que no hi ha una altra opció que començar a fer les coses d’una altra manera.

Tot el que necessites per anar al teatre

Blackface y otras vergüenzas

Blackface y otras vergüenzas

Blackface y otras vergüenzas és el segon espectacle de la companyia  «No es país para negras» la qual rep el nom del primer espectacle de Silvia Albert Sopale.

Blackface, és un monòleg còmic per força major.

El terme Blackface en anglès serveix per referir-se a les persones blanques que es pinten la cara de negre, generant una caricatura de la població negra. La pràctica neix en l’època de l’esclavitud als EUA, Espanya així com en un altre països.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Ahir vaig estar a La Fènix que ha inaugurat temporada amb aquest espectacle que forma part del Cicle ¨Dóna’m veu” i que ha escrit i interpreta Silvia Albert Sopale. D’aquesta actriu i activista defensora dels negres en general i en aquest cas dels afrodescendents, ja vam poder veure la temporada passada en aquesta mateixa sala, No es país para negras. En aquesta ocasió, de manera enginyosa, àgil i en alguns moments fins i tot divertida denúncia i destapa comentaris i costums que inconscientment o no, aquí a Espanya donem per naturals i fins i tot normalitzats. Fantàstica i irònica manera de fer-nos arribar la tradició carnavalesca de la negra Tomasa a Canàries o el fet del Negre de Banyoles. Emoció i pell de gallina quan narra la història de Sara Baartman, l’africana que a causa de la malformació que patia la van convertir en una atracció de circ. Tot i que com he dit té moments divertits, em quedo amb les moltes reflexions que el seu relat ofereix i que us animo a anar a veure-la ja que a les nostres mans està eradicar moltes de les barbaritats que fem. Fins al 22 de setembre.

    08/09/2019
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.