Blackface y otras vergüenzas
10/09/2019
Fresca i reivindicativa

Tot i que, a vegades, ens sembla que el panorama teatral no surt del normativisme blanc, heterosexual i masculí, el cert és que, a poc a poc, encara que sigui en espais petits, estem veient com la cartellera s’està obrint a la diversitat i les minories. Un bon exemple d’aquest camí cap a la inclusió és Blackface, el nou espectacle de Silvia Albert, que, després de l’èxit de No es país para negras, torna amb un monòleg còmic igual de crític i punyent. Amb un caràcter tan fresc com reivindicatiu, l’actriu fa una sàtira social i política sobre algunes de les tradicions racistes amb les quals hem conviscut al nostre país al llarg de la història sense donar-li gens d’importància, fins al punt que moltes d’elles encara duren. Albert domina perfectament el to, el discurs i les metàfores com a instrument narratiu, aconseguint, a través de diferents escenes i personatges, articular una descripció sobre el problema endèmic de la nostra cultura que és la base de l’odi i la discriminació. Potser Albert confia massa en la força de qui se sap en possessió de la veritat i, per tant, pot semblar que construeix un missatge exclusivament per a una audiència ja convençuda. En qualsevol cas, en un moment polític amb tants retrocessos ideològics és més que necessari repetir fins a la sacietat allò que creiem ja saber; especialment, quan la realitat està lluny de posar-se a l’altura de les lliçons, en principi, ja apreses.

Tot el que necessites per anar al teatre

Blackface y otras vergüenzas

Blackface y otras vergüenzas

Blackface y otras vergüenzas és el segon espectacle de la companyia  «No es país para negras» la qual rep el nom del primer espectacle de Silvia Albert Sopale.

Blackface, és un monòleg còmic per força major.

El terme Blackface en anglès serveix per referir-se a les persones blanques que es pinten la cara de negre, generant una caricatura de la població negra. La pràctica neix en l’època de l’esclavitud als EUA, Espanya així com en un altre països.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Ahir vaig estar a La Fènix que ha inaugurat temporada amb aquest espectacle que forma part del Cicle ¨Dóna’m veu” i que ha escrit i interpreta Silvia Albert Sopale. D’aquesta actriu i activista defensora dels negres en general i en aquest cas dels afrodescendents, ja vam poder veure la temporada passada en aquesta mateixa sala, No es país para negras. En aquesta ocasió, de manera enginyosa, àgil i en alguns moments fins i tot divertida denúncia i destapa comentaris i costums que inconscientment o no, aquí a Espanya donem per naturals i fins i tot normalitzats. Fantàstica i irònica manera de fer-nos arribar la tradició carnavalesca de la negra Tomasa a Canàries o el fet del Negre de Banyoles. Emoció i pell de gallina quan narra la història de Sara Baartman, l’africana que a causa de la malformació que patia la van convertir en una atracció de circ. Tot i que com he dit té moments divertits, em quedo amb les moltes reflexions que el seu relat ofereix i que us animo a anar a veure-la ja que a les nostres mans està eradicar moltes de les barbaritats que fem. Fins al 22 de setembre.

    08/09/2019
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.